Menu Principal:
Català > Camí de Santiago
7 de setembre de 2005
El dia després
Acabo de pujar al tren que em tornarà a Reus, surt a les 18h. Tornem al principi. Tinc moltes ganes de veure i abraçar la gent estimada.
Tinc les mans molt malament, molt enrampades i, ara l’esquerra em fa mal al canell.
He dormit a l’Hostal, però el meu cos estava fet al camí i a les 4h m’he despertat (Suposo que el sopar d’ahir alguna cosa hi haurà tingut a veure). Finalment he pogut dormir, m’he aixecat a les 10.15h, dutxa tranquil i intentar posar el que no necessiti a la bossa: fa calor, no necessitaré polar ni impermeable.
La Catedral
Vaig a esmorzar i després, tot passejant per Santiago, fins a la Catedral: l’última part del ritus que ahir no vaig fer és la missa de benvinguda al pelegrí. Espectacular. Avui encenen el Botafumeiro, tot i que en principi no tocava... He estat de sort. M’ha sabut greu quan han esmentat dos pelegrins que han mort fent el camí.
Passejo i compro unes samarretes per als nens i unes ampolles de Ribeiro. He trobat el matrimoni basc, ens hem explicat com va acabar el camí i hem estat parlant una estona molt feliç per a tots. Després a dinar i a l’estació de tren, per poc no el perdo...
Santiago de Compostel·la, al menys el centre s’ha convertit en una mena de parc temàtic on primen les diferents maneres de guanyar-se la vida: gent oferint-te allotjament, la venda de paraigües només posar-se a ploure, la quincalla, bazars on venen de tot (que poc a veure té amb l’espiritualitat que se suposa a aquest lloc...). Tot això va desapareixent a mida que t’allunyes del centre i, Santiago es converteix en una ciutat normal.
Arribem amb el tren a a Corunya, on retrobo els de Barcelona i Mequinensa que estaven desmuntant les bicicletes i posant-les en sacs de la brossa: és obligatori portar les bicis embalades i agafar llitera en tren nocturn...
Dóna temps de pensar en moltes coses: no hi ha un camí, sinó que cada persona fa el seu i el viu de manera totalment diferent i, li aporta coses totalment diferents, o res... S’ha fet de nit i he estat molta estona xerrant amb els companys al bar. Ara he anat a la llitera, tinc una mica de son, però dormiré poc.
El Botafumeiro
No es veu gaire bé, però...
Amb els amics bascos
Estació de la Corunya
Amb es de Barcelona i Mequinensa