Rutes BTT

10 de setembre de 2006
Etapa 14. Cea – Ponte de Ulla

El camí francès és l'ESO. El Sanabrès és el Doctorat amb Cum Laude


Ritual de cada dia. Hem anat a veure un curiós campanar que hi ha a Cea i ens hem fet unes fotos. Segons ens va comentar l'amo del bar on vam sopar el van construir el 1931, o sigui que és modern en realitat una font.

Les mexicanes se’ns havien acostat i ens han donat un rosari teixit a cada un. L’hem desat. El Ramón n’ha guardat dos per a les seves filles, que van a una escola religiosa, tot i que ell és ateu i republicà. La seva indumentària, molt de caminar no era... (la de les mexicanes, s’entèn)

Pel que sembla, al poble no hi ha església i han d'anar a una ermita perquè el capellà que hi havia la va incendiar (involuntàriament) en esclatar-li uns artefactes pirotècnics mentre fumava. Molt contents no devien estar els seus superiors...

Cea

Monasterio de Oseira

Monasterio de Oseira

De Cea al Monestir d'Oseira ha estat un passeig. És un monestir de l'ordre del Cister, molt senyorial. Hem segellat i, com a gran favor, el frare ens ha permès que un home que hi ha allí ens mostrés una mica del monestir, doncs, no estava permès fer-ho fins després de la missa.

Val a dir que no ha estat la típica visita turística... “Aquí el claustro de las 42 caras, porque no hay ninguna igual...” “Los 40 escalones llevan a muchas habitaciones” “Todo es muy antiguo y está muy cuidado”. Cal dir que molt amable el pobre home. Res d'estils arquitectònics, història, activitat monacal i les coses típiques que solen explicar. Finalment ens han invitat a sortir (hora de la missa...), no sense que el frare que ens ha permès entrar, una mica sorrut i sec, però s’ha enrotllat, ens donés un quadret a cada un, els pintava ell mateix.

Mentre el Ramón reparava una punxada, hem anat a un bar a fer un cafè amb llet. Li he preguntat a l'amo per la millor manera d'arribar a Outeiro, doncs havia llegit que en el camí hi havia ciclistes que havien hagut de tornar enrere i agafar la carretera.

Monasterio de Oseira

-Hay ciclistas que van por la carretera y otros agarran por el camino- diu, molt aclaridor.

Ens ha fet ballar una mica: primer semblava que ens digués més per la carretera, després que pel camí, després que per on volguéssim, però no ens indicava el que demanàvem.
Al final, el que hem interpretat: el camí l'havien arreglat i empedrat, eren 3'5Km. La carretera donava més volta i pujava i eren 16Km. Hem optat per agafar el camí.

Ens ha dut per uns andurrials! Molt de tros estava empedrat, de manera que havíem de baixar de la bicicleta per tal de continuar, pedres, corriols amb aigua i tant estrets que amb prou feines i passava l'ample de la bicicleta, pujaaaaada, baixaaaada...

Monasterio de Oseira

En un moment donat, hem vist un senyor treballant la terra del costat, li hem preguntat si estava igual de malament el que continuava, ens ha dit “Ui no, está peor”, glups, suor freda, el Ramón ha comentat que ens podia haver mentit per animar-nos.

Seríem a Castro-Dozón: punxada del Ramón. Havíem fet 12 Km i ja eren quasi bé les 11:00h. Avui no havíem “berenat”. Repara i continuem els puja baixa per camins tremendament difícils, ja a la Província de Pontevedra. Se'ns feia tard. Sobre les 12:30h passem per Lalín, queden 65 Km, aprox. Per a Santiago.

A Laxe: tercera punxada del Ramón. És hora de dinar, hi ha anunciat un restaurant amb menú, però quan arribem està tancat... Repara la punxada i, tal com la repara, torna a perdre aire, torna a reparar...

Continuem fins a Prado, el Ramón va bastant creuat, ni veu un bar ni les fletxes. El truquem i esperem davant del bar. Fem un entrepà de truita i beguda, ell marxa escapat. El Toni i jo ens acabem una infusió i continuem pel camp: arribem a un pont romà abans de Ponte i ens el trobem després de passar-lo reparant la càmara i una punxada. Més creuat.

Monasterio de Oseira
El "guia"

Abans de Silleda passem per sobre uns esbarzers que no hem pogut esquivar. El Ramón passa amb la bicicleta en braços. He revisat la coberta i, punxada al davant. Hem avançat fins que s'ha desinflat i he canviat la càmara. El Ramón ha avançat.

Continuem fins passat Silleda, hem de parar a reparar una punxada, de qui?. Ja està desesperat. Al principi, fèiem conya, ara no ens atrevim. La reparació dura fins a Bandeira. El Toni li dóna una càmara nova. Ja havia repassat el pneumàtic mil cops...

Hem arribat a Noveledo... Un home ens indica que és millor anar a Vedra, que hi ha un alberg nou, que a Ponte de Ulla, és més antic, a més, estan en festes. Mentre, el Ramón infla la roda, que li torna a perdre aire. Fa dies que fan servir la meva manxa perquè sembla que va molt millor que les seves.

Monasterio de Oseira

Monasterio de Oseira

Monasterio de Oseira

Continuem: a uns 200 m de Ponte de Ulla (ja a la Corunya) pneumàtic completament desinflat, la càmara mossegada. Ja no pot més i continua a peu.

Arribem a una fletxa que indica l'alberg amunt i pugem, però uns veïns ens indiquen que està avall, anem al lloc, uns altres veïns ens diuen que abans sí que hi havia un alberg, però l'han tancat perquè n’han muntat un de molt bo a una població més amunt.

En una font, el Ramón desmunta el pneumàtic i es posa a canviar el fons de llanta mentre el Toni revisa acuradament la coberta. Jo busco habitació perquè més amunt hi ha un alberg a 4 Km, però no hi ha comerços oberts i no hi ha bars, per tant ens quedaríem sense sopar. Trobo habitació per 12€ per persona. Sopem al mateix lloc i ens posem com a bacons, doncs demà abans de dinar han de ser a l'aeroport.

Monasterio de Oseira

Durant el dia, jo també he tingut la meva aventura amb les alforges: ahir a la nit, un agafador trencat. En sortir d'Oseira, dos i al migdia tres, he anat una estona amb les alforges aguantant-se per gravetat fins que les he lligat amb pops pel perill de perdre-les en qualsevol bot. A més, les cremalleres ja no van gaire bé. També, des de després de la Costiña de Canedo el tren davanter fa molts cruixits i sorolls... encara me la fotré...

Queden 20 Km per a Santiago... Després d'una etapa marcada per les punxades, pujades, baixades, esbarzers i camins en mal estat, a més d'uns paisatges preciosos.