Rutes BTT

03 de setembre de 2007
Etapa 5. Bagà - El Pla de Sant Tirs

La rutina de sempre, ahir havia fet la bugada (dóna gust posar-se la roba neta), feia ventet i pensava que ja la trobaria eixuta, però, durant la nit havia tornat a fer molta humitat i, res, molla... La samarreta l’he pogut eixugar a l’assecador del WC, no hi he trobat ningú.

Al càmping, tot tancat, eren les 8.30h i he decidit tornar al poble (1,5 km) al bar d’ahir per tal que em fessin un superentrepà per endur (o prendre, o el que sigui...). Joeerrrrr... Més gran encara, ahir era una llesca, avui dues, de bull blanc, sucadet amb tomàquet (fregat, tal i com ha de ser). Un cop resolt el tema esmorzar i dinar, tira milles...

L’etapa es presenta dura: el Coll de la Bena (1420m), Coll de la Bauma (1560), Coll de Jaçà (1925) i Coll de l’Arnat (1200), una prova en tota regla.

Pujada al Coll de la Bena

La pujada al Coll de la Bena és molt llarga, amb una pujada continua entre mig dels arbres i verd, amb aquella olor a bosc tant especial. He pujat bastant bé, els genolls responen, tot i alguna fiblada. L’únic que em preocupava era que l’entrepà no es desenganxés i caigués.

Arribo al Coll de la Bena i continuo cap al Coll de la Bauma, en realitat una continuació de la pujada anterior, com totes i cada una de les següents. Passat el Coll de la Bauma, el terreny es torna més pedregós i, progressivament van desapareixent els arbres.

De sobte, davant meu, el Pedraforca, em deturo a contemplar-lo. Llàstima de la boirina que impedia que es veiés nítidament (això s’hagués solventat amb un filtre UV). Fins al moment, les rampes han estat suportables.

Pujada al Coll de la Bena

Pujada al Coll de la Bena

Pujada al Coll de la Bena

Acabo les pujades sobre les 13.30h, en aquest moment, l’entrepà ja no ha pogut més i s’ha intentat deslligar... Res, qüestió de cruspir-se’l abans no s’escapi. Estava de vici!

Comença la baixada a Tuixent en una “pista en mal estado” tal i com la descriuen... Mal?, No, peor! Un pedregar on era difícil mantenir l’equilibri, 7 km de baixada molt dolenta i pel llit d’un riu sec, després, carretera.

Passo per un restaurant, on paro a comprar aigua, no he vista cap font. El cambrer que m’aten, porta cua...

Porto 42 km i torno a agafar pista cap al Coll de l’Arnat. Aquesta pujada se m’ha fet llarga: de cames anava bé, una mica de dolor als genolls, però ha estat més fatigós psicològicament que físicament. En aquest punt em trobo cara a cara amb un cervató, no m’ha donat temps de treure la càmara, doncs, ha fugit corrent.