Rutes BTT

4 de setembre de 2005
Etapa 8. Ponferrada – Samos

La paraula és esgotament i, la ma, pitjor. Avui ha estat una etapa dura, per dir-ho en termes ciclistes: ha estat l’etapa reina. Hi havia la pujada a O’Cebreiro i el Alto de Poio.

Començava pla, ja ho havia previst per tal de tenir la musculatura escalfada en començar la pujada. A les 7.30h he començat la marxa, feia fred i m’he posat l’impermeable. He parat a Cacabelos a prendre un croissant de xocolata i un cafè amb llet. El camí continuava seguint l’autovia fins a Ferrerias. M’he parat abans, a Trabadelo, on he comprat una capsa d’Oreo, un Dan’Up i aigua. He pres el Dan’Up.

Sense adonar-me’n, estava a la pujada: dura, llarga, sense un moment de pausa, són 9Km de pujada continua sense cap moment en que s’aplani el terreny. He començat la pujada a les 11.30h i he arribat a o’Cebreiro a les 13.30h, no he corregut, anava fent i parant, sense pressa.

Cacabelos

A O’Cebreiro m’he comprat uns plàtans i m’he menjat la caixa d’Oreo i un plàtan. Després he anat a prendre una cervesa.

Sobre les 14.30h he marxat i, en pujar a l’Alto del Poio, problemes: el plat mitjà malament, deu haver rebut un cop de pedra i s’han doblegat unes dents, la cadena surt, total, em toca anar jugant amb el plat petit i el gran.

La pujada a l’Alto del Poio, sense paraules, molt més curtes, però... t’havies d’aferrar amb les dents a terra per tal de no caure enrere. He arribat a dalt i varis pelegrins que ho han vist m’aplaudien, per això tothom puja per carretera.

A dalt, un bar, he demanat una canya que m’ha costat més de 6€... Una estafa!, em deuen haver vist cara de pringat.

Villafranca del Bierzo

Villafranca del Bierzo

Villafranca del Bierzo
Tants quilòmetres per arribar a la Plaça Prim
(centre neuràlgic de Reus)

Començo la baixada, al principi per bones pistes, després es complica amb pedres, trialeres... però, bàsicament la gaudeixo moltíssim.

Si no fos per un alemany que, entre Ramil i Tricastela em fa parar retreient-me que què faig baixant pel camí... que les bicicletes per la carretera, que el camí era per a la gent que va a peu o a cavall... que tenia una mentalitat equivocada. Li he respost que jo era un pelegrí com ell, que el pelegrinatge es podia fer a peu, en bici o a cavall.

Pujant a O'Cebreiro

Pujant a O'Cebreiro

O'Cebreiro

O'Cebreiro

O'Cebreiro

Ell ha respost que el camí era per trobar-se amb gent i parlar i, que jo sol no ho feia, ha repetit el de la mentalitat equivocada. Li he respost que jo havia escollit fer el camí sol i que el camí no era per on passàvem, sinó que estava a dintre de cada un i que era tal i com el vivim i, que si no ho entenia era perquè tenia les idees massa fixes... M’ha molestat MOLT:
Qui és ell per decidir el que és el camí i el que no?
Què sap ell de mi per jutjar-me? Perquè faig el camí, perquè el faig sol o amb bici...
Qui és ell per decidir per on puc passar o no?

Em volia quedar a Tricastela, però per no retrobar-lo he continuat fins a Samos, on dormiré al Monestir. Resulta que l’hospitaler és de la Riba... Crec que als dos ens ha fet il·lusió trobar-se amb algú de tant a prop de casa i em comentat coses: resulta que ell, un mes a l’any, va a Samos a fer d’Hospitaler i, és una cosa que l’omple molt.

Alt de San Roc
Monument al pelegrí

A la tarda, físicament m’he trobat extraordinàriament, excepte les mans.

He sopat a un mesón el menú del peregrino: 8€: sopa, xurrasco (una taula immensa de carns a la brasa),pastis de Santiago, vi i tallat. Torno a l’alberg mig piripi (avui també).

El cas, és que l’alemany m’ha posat de mal humor i, baixant fins a Samos m’han començat a sortir tot de dimonis interns, potser no és casualitat que l’hagi trobat, potser era necessari i, he començat a pensar en moltes coses que em molesten.

Es millor anar a dormir.

Pujada a l'Alto del Poio

Samos

Samos

Samos

Samos

Samos

Samos
Ermita pre-romànica del xiprer (s.IX)
Diuen que el xiprer es va plantar en construir