Rutes BTT

3 de setembre de 2005
Etapa 7. Hospital de Órbigo – Ponferrada

Estic esgotat i les mans continuen igual, tinc molt poca sensibilitat per tal d’escriure. Avui, tocava una d’aquelles fites mítiques del Camí: la Cruz de Ferro. Els perfils no eren gaire encoratjadors.

Entre ahir i avui he netejat les alforges i la bicicleta de pols (especialment els desviadors i el canvi) amb unes tovalloletes que vaig comprar.

Ahir, estava tant cansat que a les 10h ja era al llit dormint com un soc. L’alberg, molt bé, hi he esmorzat i m’he posat les botes.

M’he posat a pedalar cap a Astorga, tenia interès en veure el poble per les edificacions que hi havia, especialment el Palau Episcopal de Gaudí que m’ha encantat.

M’he parat a un bar on m’han fet una xocolata amb mantecades extraordinària: el meu aport calòric assegurat. Després de passar Astorga m’he dirigit a Rabanal del Camino (uns 22 Km). Eren les 12.30h i era l’últim poble abans d’afrontar la pujada a la Cruz de Ferro.

M’he parat a un bareto a menjar alguna cosa, allí he coincidit amb un matrimoni basc que m’ha comentat que m‘havien vist a Lleó, era cert, ells anaven bàsicament per carretera. Hem estat parlant de la Catedral i d’altres coses i hem començat la pujada: ells per carretera, jo per camí.

Astorga

Astorga
Capella restaurada per Ferran VII

Astorga
Palau Episcopal de Gaudí

El següent poble era Foncebadón, poble abandonat on ara hi ha la Taberna de Gaia, que la regenta un que va de Templer. Just abans d’arribar hem coincidit amb els bascos i hem arribat a Foncebadón, ells han anat a veure la taberna, jo he passat, posteriorment m’han comentat que ara hi havia una “templera” vestida i tot...

He pujat fins a la Cruz de Ferro i la he vist, amb tota la muntanya de rocs que els pelegrins han anat dipositant al llarg del temps. El gest simbòlic és desapegar-se de tot allò material que ens condiciona. Jo hi he deixat la meva pedra i m’he fet una foto.

Astorga
Palau Episcopal de Gaudí

Posteriorment han arribat els bascos per carretera juntament amb una altra parella. Hem comenten el mèrit que té el que jo estic fent (no veig que n’hi hagi per tant) en anar per camins. Comentem que la pujada no és tant dura com ens l’havien venut (realment l’esperava molt més dura, però les cames m’han respost fenomenal), es sorprenen quan els dic que només portava mes i mig entrenant amb la bici i que abans l’agafava esporàdicament.

Astorga
Tranca: Palo grueso; y, especialmente, el que se pone a guisa de puntal detrás de una puerta o ventana cerrada

Foncebadón

La Cruz de Ferro

La Cruz de Ferro
A l’alt del Monte Irago (1500 m). En època dels romans, les creus indicaven la separació entre les comarques i, al passar, es feia un tribut en forma de mineral. Actualment els pelegrins deixen una pedra o algun objecte com a manera de desentendre’s dels béns materials.

Actualment representa un dels punts cabdals del Camí de Sant Jaume.

La Cruz de Ferro

Total, són les 15h, he fet bé de menjar abans. Ells es queden allí a dinar, l’altra parella no sé què fan i jo... a baixar pel camí. M’havien avisat que només era per a gent a peu, o sigui que he hagut de baixar a lo Jordi Tarrés (o Jordi Bou, o Adam Raga...).

Al final, he arribat a Ponferrada, sobre les 17.30h i m’he quedat a l’alberg: de moment el que menys m’ha agradat, per la massificació. Hi havia rebent unes alemanyes que no m’han entès el que els he dit en castellà... Molta, molta, molta gent...

A Ponferrada estaven en festes: la encina i estan fent tot de balls locals i altres activitats. Mentre sopo en una pizzeria vaig veient els balls dels diferents grups. Ponferrada està plena com un ou. Jo no estic per a gaires festes, tinc ganes d’anar a dormir i, més amb l’excés de vi que he pres sopant. Arribo a l’alberg una mica taja i me’n vaig al llit.

El Acebo

Molinaseca

Molinaseca

Ponferrada
Ponferrada en festes

Ponferrada
Ponferrada en festes

Ponferrada