Rutes BTT

30 d’agost de 2005
Etapa 3. Logroño – Belorado

Després d’ahir, estava una mica espantat, en especial en aixecar-me perquè no em podia moure... però vaja, he vist un italià que estava pitjor que jo.

Començo a pedalar i, naturalment, les cames feien mal. Havia menjat un plàtan, però paro a fer un cafè amb llet i un croissant: això, juntament amb el sopar d’ahir em dóna prous reserves de glucògen.

Logronyo, bastant més mal indicat que Navarra, costa més seguir les fletxes, però, tot i això és impossible perdre’s. Surto de la ciutat i començo a pujar l’Alt de la Grajera, la psique em respon i les cames també, em trobo millor. Havia llegit que la pujada era més dura del que m’he trobat després, calculava que em tornaria a tocar dia dur, però el meu cos ha acceptat bé l’esforç.

Sortida de Logronyo
Pantà pujant a la Grajera

Pujada a la Grajera

Ruïnes de l'antic Hospital de San Juan de Acre
Navarrete

Continuo per pista fins a Nájera, on paro a prendre un entrepà petit i una cervesa (pedalar em provoca ganes de veure cervesa...) i aprofito per enviar una postal que m’havien demanat. També visito una mica el poble.

Després, començar a pedalar un altre cop costa molt, però de nou el cos respon molt bé, després del dia de crisi. El recorregut és ideal per a les meves condicions i se’m fa entretingut i divertit. Això sí, molta calor.
A Azofra paro i segello la credencial, segueixo cap a Santo Domingo de la Calzada.

Ventosa
La figura d'un pelegrí

Els pelegrins fan muntets de pedres

Azofra. Picota
Monument en forma de columna de pedra on s'exhibeixen públicament els caps dels ajusticiats i s'exposava els reus a vergonya pública

Dino a Santo Domingo de la Calzada i m’entretinc fins a les 17h visitant la Catedral amb el gall i la gallina (el gall caqueja, sembla que és un bon senyal), no deixen fer fotos a l’interior.

Santo Domingo de la Calzada

Santo Domingo de la Calzada

“Donde cantó la gallina después de asada”
El miracle: una família alemanya caminava cap a Compostel·la. En passar per Santo Domingo, es varen allotjar a un mesón, on la noia de la casa va sentir una forta atracció pel fill de la família i li ho va fer saber. El jove va resistir i, la noia, humiliada i rancuniosa, va amagar un got de plata a la bossa del pelegrí. Tant aviat com els pelegrins varen continuar el camí, ella el va acusar d’haver robat el got.

Els oficials van agafar i portar a la forca el noi. Els pares, tristos varen continuar la romeria i, de tornada de Compostel·la, varen descobrir que el seu fill continuava viu a la forca, sostingut miraculosament per Santo Domingo. Li ho varen anar a dir al jutge del poble, que en aquell moment estava a la taula a punt de menjar un plat de pollastre. En sentir el que afirmaven els pares, va replicar amb ironia: “Aquesta història és tan verdadera com que aquest gall i aquesta gallina s’aixecaran del plat a cantar”. Així ho van fer les aus, davant de l’atordiment de tots.

Arrel d’aquesta llegenda sempre hi ha un gall i una gallina el més blancs possibles a l’interior de la catedral.

Santo Domingo de la Calzada
Casa del Marqués de la Ensenada s.XVIII

Santo Domingo de la Calzada
Casa de la Cofradia de Santo Domingo s.XVI-XVIII

Santo Domingo de la Calzada
Catedral

Retorno al camí i no vull parar fins a Belorado, vaig bé, tot i que al final ja estava fatigat i començava a costar. A Belorado trobo un alberg molt bo: em dutxo, faig la bugada, vaig a sopar: sopa, llom a la riojana i macedònia.

Tinc les cames com a garrots, adolorides, si bé no tant com ahir, em vaig trobant millor, tot i que no estic acostumat a la bicicleta.

Quan vaig dir que faria el Camino, algú em va dir que no em veia fent-lo, penso que hi ha moltes persones que es mouen en base a les limitacions. Jo estic intentant moure’m en base a les possibilitats.

Avui cap punxada!

Grañón

Grañón

Redecilla del Campo