Rutes BTT

5 de setembre de 2005
Etapa 9. Samos – Melide

A les 6.00h estava en peu perquè a les 6.30h feien la missa de benedicció als pelegrins. Quan deien allò d”Ultreia” no vaig poder evitar emocionar-me, tant a Roncesvalles com ara, sóc així, què hi farem...

Al poble els bars estaven oberts, sembla que ja ho tenen apamat, abans de marxar, doncs, he esmorzat un tallat i un croissant. Encara era fosc, però ja començava a clarejar. De seguida pujades i baixades, una constant del dia... M’he parat un moment a observar la boira baixa, en aquells moments m’ha semblat espectacular.

A la sortida de Samos

He parat a Sarrià a segellar, d’allí a Portomarín per boscos i aldees gallegues típiques, amb els animals tombant pel carrer, tifes i gent mirant com passava. He arribat a Portomarín, però, no he parat gaire, tot just unes fotos al Miño. Fins aquell moment anava molt bé.

Per primer cop m’he fet conscient que estava arribant a Compostel·la, ha estat una sensació estranya, fins ara, era una cosa que veia com a molt llunyana. Poc a poc l’etapa s’ha anat fent llarga i les pujades dures: em pesava el cap i les cames... Semblava que no pogués més, avui no he parat a “repostar” a mig matí, potser hagi influït...

Galícia profunda.
Típica aldea

Sarria
El camí, per les escales

Sarria
Prohibit avançar, com no sigui de canto...

En aquests punts m’estic trobant amb una cosa que no m’ha agradat: munten autobusos amb gent que els deixen en un punt, caminen (sense càrrega) i al migdia els munten un picnic. Continuen caminant i, al vespre els recullen amb l’autobus i els porten a l’hotel. N’hi ha molts que col·lapsen el camí i, tot i que toqui el timbre no s’aparten i, damunt s’enfaden perquè vols passar.

No sé com he arribat a Vendas de Narón, on he parat a dinar. Darrere meu han arribat dos ciclistes més, eren de Barcelona i ens hem posat a dinar junts. Posteriorment n’han arribat tres més de Mequinensa. Hem dinat tots junts, ha estat molt agradable, tots havien patit la segona etapa, tots estaven patint molt avui i no sabien perquè...

Sarria

Portomarín

Portomarín
El Miño

He marxat sobre les 15h, se m’ha posat a ploure, el camí fins a Palas de Rei bé, però després... he perdut les forces totalment i m’ha costat horrors arribar fins a Melide (població famosa pel seu pop...).

Totalment fos físicament i psíquicament he arribat. He anat a l’alberg, m’he dutxat i he anat a donar un tomb per Melide. A la tarda refresca.

Demà, si tot va bé, arribaré a Santiago, segons com arribi tornaré demà o passat demà. Quan arribi he de portar la bicicleta al taller a donar-li un repàs, la pobre duu un bon trot i comença a fallar molt el canvi, a banda dels problemes que tinc amb el plat mitjà que m’obliguen a anar amb el petit o el gran.

Portomarín
Pont a sobre el Miño

Vendas de Narón
Dinant amb els de Barcelona i els de Mequinensa

Palas de Rei
Cruzeiro

Palas de Rei
Cruzeiro

Cada cop tinc pitjor les mans, amb l’esquerra sóc incapaç de fer moltes de les activitats necessàries per manca de força i funcionalitat, a banda de la sensibilitat que van a més. La dreta també està pitjor, però encara m’és útil.

Melide