Rutes BTT

Etapa 4

Català > Via de la Plata

31 d'agost de 2006
Etapa 4. Zafra – Aljucén

Retorn paulatí a la normalitat. Amb una pedra a la sabata.

M’he aixecat després de passar una mala nit (massa cervesa ahir a la nit m’ha fet pensar en coses...). Ho he arreglat tot, he esmorzat, però, al sortir... roda de davant punxada: suposo que ahir a l’entrar a Zafra vaig trepitjar algun cardo.

He canviat la càmara i, a rodar... Volia veure Zafra, el poc que he vist em va semblar molt bonic, però, després d’això vaig decidir marxar...

Un portet i arribo a Santos de Maimona, continuo fins a Villafranca de Barros, terreny planer i pedregós... Allí paro a fer un mos. En el bar, el propietari em suggereix de comprar l’aigua al comerç que hi ha a la vora perquè em sortirà millor de preu i la tenen de litre i mig.

A partir d’aquí, 38 Km fins a Torremegía: bon acúmul d’aigua. Tot molt ben indicat, rectes kilomètriques entre vinyes, amb tot de treballadors tornant del camp a sobre els tractors plens de raïm. molt bucòlic.

He arribat sobre les 18:00h a Torremegía i he buscat un lloc per dinar, no l’he encertat, un combinat que no ha estat barat i, damunt, me notava una pudor en sortir...

He fet una estoneta de migdiada sota un arbre en un banc abans de marxar. Més rectes eteeeeeeeeeeeeernes! fins a Mérida. La he estat veient, tot buscant llocs on venguessin recanvis per a bicis. Dintre de la ciutat cap mena de senyalització.

M’ha agradat, serien les 18:15 i he dubtat si quedar-me o continuar. Al final com que vaig amb 24h de retard he decidit continuar fins a Aljucén.

He passat pels monuments principals de Mérida (menys l’amfiteatre) i he anat cap a l’embassament de Proserpina : 20 segles i encara en peu... Una obra romana bestial.

En aquest moment he caigut en el compte que anava just de diners... He pensat que trobaria algun caixer en al camí, però no...

El terreny s’ha tornat progressivament irregular i muntanyós, més divertit passant pel Carrasclejo fins a Aljucén.

Rectes, sol, calor...

En arribar a Aljucén he anat a buscar les claus de l’alberg i m’han clavat 9€. L’Alberg una mica cutre, hi havia un pelegrí a peu, un tio molt raro (i perquè ho digui jo...). M’he instal·lat i quan anava a dutxar-me, ha vingut la propietària que resulta que és de Falset!

Hem quedaven uns 5€ per sopar, he anat al bar els he dit quan portava i que què podien fer-me per aquell preu: un entrepà (una barra de quart sencera) i una beguda (una mica car). Hem tornat a l’alberg amb el veí, hem estat xerrant una estona sobre el camí i el què significa,etc...

Els mojons
Un no sap on l'envien