Rutes BTT

11 de setembre de 2006
Etapa 15. Puente de Ulla – Santiago

L'arribada, l'adéu

Últim dia. Tot i haver dormit en habitació la rutina no canvia. En peu a les 7:00h i a muntar-ho tot. Comprovem les bicis i... El Ramón amb la roda de darrere fluixa, jo, la del davant desinflada, el Toni, amb les dues desinflades... Bon panorama.

Després de valorar la situació, decidim inflar i continuar, si es desinflen mala sort... Total, queden 20 Km.

Això sí, en conya diem que a l’arribar a Santiago ens rebran fent-nos passar per sota d’un arc format per gent aguantant cardos i esbarzers i, nosaltres passarem per sota saludant.

Puente de Ulla

Deliberem si esperar que s'obri el bar (la mestressa és la que ens ha llogat les habitacions) o marxar. Ens deu haver sentit perquè ha sortit disparada amb els pèls encara tiessos i unes ulleres que feia por, no se li escapa 1€, és de la Virgen del Puño.

Hem pres quelcom i hem sortit. Dia nuvolat i fresquet. De moment bé.

A banda de la nostra paranoia amb les punxades, la única història que té el camí és el puja-baixa, molt més fort que al camí francès i anar controlant.

Arribant a Santiago
A la vista la Catedral!

Queda clar que aquest camí és diferent al francès, més dur, molt i molt més, fins i tot l'entrada a Santiago es fa per una pujada forta (el camí francès en baixada). Hem arribat sobre les 10:15h a la Praça do Obradoiro. Allí al mig, un pelegrí amb un corn d'aquells enormes tocant-lo, tocant la trompeta, cantant a ple pulmó, amb les seves sandàlies i mitjons... N'hi ha més a fora que a dintre...

Ens hem fet les fotos de rigor davant de la catedral, amb gran alegria.

Tocava visita a l'Oficina del Pelegrí. Hi havia una mica de cua, ens hem trobat amb tot el flux de pelegrins del camí francès (realment aquell està superpoblat). He pogut obtenir la meva Compostel·la. Ells han tingut algun tipus de problema perquè havien segellat poc i els de la Oficina no coneixien les poblacions (costa, ve poca gent per la Via de la Plata).

Hem anat a l'Oficina de Turisme a preguntar pels autobusos a l'aeroport i ens han informat. Després als rituals del posar la mà al Pòrtic de la Glòria, els cops de cap, l'abraçada al Sant i la visita al Sepulcre.

L'Obradoiro

Hem sortit a “berenar”, sobre les 12:00h, una truita amb patates que hi cantaven els àngels... Després els he acompanyat a comprar uns regals i, bé...

Ha arribat l'hora que marxin. Una abraçada molt forta i una encaixada de mans i, un adéu molt sentit. Hem quedat com fer-nos arribar les fotos corresponents i han marxat pedalant a buscar el bus (després de comprovar els pneumàtics, es clar).

Torno a estar sol i s'ha posat a ploure a Santiago. Torno a l'Oficina del pelegrí per a gestionar que m'envïin la bicicleta a casa i una habitació al mateix hostal de l'any passat. Hi havia una gran cua, quan he sortit ningú...

He anat a l'Hostal la Salle i a dutxar-me i menjar alguna coseta, no recordava el car que és Santiago.

Tota la tarda passejant per allí... Realment més que un lloc de peregrinació s’ha convertit en un Parc Temàtic on intentar vendre tota mena de coses relacionades amb el sant i el camí. De tota la ruta és el que menys m’ha agradat, això està degenerat.

Elles mai ho farien

Els rituals

Compostel·la

El Botafumeiro