Rutes BTT

02de setembre de 2007
Etapa 4. Toses - Bagà

Avui era una etapa de les durilles i a mi em feia il·lusió per una tonteria: a la Molina em feia gràcia pujar al telecabina de Tossa d’Alp.

Tampoc he dormit gaire bé, però millor que les nits anteriors, ho atribuïa a l’entorn, però, en bona part era cosa de la fatiga: estàs tant cansat que fins i tot et costa dormir. M’he aixecat sobre les 8.00h i després de muntar i endreçar, he baixat a l’estació a tornar la clau, he pres un cafè amb llet i un bollycao. Hi havia un altre cambrer, diferent dels de la nit, també portava cua.

Collada de Toses

Començo la pujada a la Collada de Toses (1800m), diuen que cansa perquè els últims 3 km són d’un pendent constant al 10%, així ho indiquen els senyals, he pujat bé, tot i que al final m’ha començat cantar el genoll.

Segueixo pel pla de l’Anyella, on em trobo una de les espècies més perilloses que un es pot trobar anant per aquests camins de Déu: els Quads. Arribo als dominis de la Molina, a la base dels remuntadors de l’Alabau, a la Collada del Pedró (1820m). Pujo per una pista amb bastanta pedra, serà una constant del dia, fa que augmenti l’esforç i que em facin més mal els genolls, ja m’està començant a emprenyar això.

El pla de l'anyella

Pujo, pujo i pujo cap al Cap de Costa Rasa (2060) i començo a baixar per la pista 7 de la Molina, molt pedregosa... En un moment donat, es clava la roda del davant en un clot i, la bici cau, jo, mantinc l’equilibri d’una manera inverosímil... Suposo que això li dec al futbol americà, perquè si no, hagués fet cap a terra sense cap mena de dubte. Només un ensurt.

Continuo baixant, decidit a pujar pel telecabina, són les 12.30h. Arribo al telecabina que puja moooolt amunt. En arribar pregunto als operaris que hi ha a dalt com arribar al Coll de Pal. Són un noi d’uns 40 i una noia joveneta, tots dos rossos.

Téns dues opcions - diu el noi - la primera és pujar al Refugi del Niu de l’Àliga i llavors baixar pel camí, no te l’aconsello, puja molt. Era veritat, la pujada era inhumana.

L’altra - continua - és baixar per aquesta pista, que et baixarà a unes instal·lacions d’esquí, a la zona de la Masella, allí on vegis les lletres TGV, hi ha el camí que baixa al Coll de Pal.

Recorda - diu tot gesticulant - Teeee Geeee Veee

Començo la baixada, per una pista d’esquí, molt pedregosa. A la Molina hi ha muntat un Bike Park, aquesta n’és una de les pistes. Molta pedra solta, agafo per un lateral, on hi ha herba. Torno a agafar un forat amb la roda del davant i, aquest cop surto per les orelles i la bici em cau a sobre... de vídeos de primera, vaja...

“Estic sencer?” Bé, de fet no hi he estat mai, però cap dany afegit. Em poso tirites a l’amor propi i continuo la baixada. Quan porto una estona baixant, començo a recordar-me del que m’ha indicat que per allí, fa molt que baixo i ni Teeee Geeee Veeee ni hòsties. Quan ja començava a qüestionar si havia estat una bona opció, veig un telecadira amb les famoses lletres... i a la dreta un rètol indicant cap al Coll de Pal. Agafo el camí, observant el regne de les vaques i cavalls que hi ha muntat allí en aquesta època de l’any.

La Molina

Segueixo per camí, just en la frontera de la Província de Girona, amb la de Barcelona, el camí passa a carretera... uns endollats aquests de Barcelona. Arribo sense problemes al Coll de Pal (2110m), allí hi ha uns ciclistes. Vaig a fer una foto al rètol i se m’acosta un d’ells:

Fas la Transpirenaica? - pregunta
Ho intento

Segueixes el llibre del Laparra?
Bé, de fet és l’únic que hi ha
La gent el té per un Déu, però crec que hi ha altres camins per on es pot fer...
Bé, tothom se la pot fer a mida

Es fixa que porto el GPS i se’l queda mirant...

Portes el Topo?
Sí
D’on has tret els tracks?, És fàcil obtenir-los?
Els he baixat d’internet, la zona catalana d’una pàgina que s’ha de cercar com a TranspirenaiCAT i la resta d’una que és siemprebtt

La Molina

El tio s’ha quedat fixat amb el GPS. Llavors arriba el segon del grup: tornem a començar... Llavors arriba la noia del grup: idem, eadem, idem...

M’expliquen que la baixada a Bagà pel camí és molt divertida. Continuen la seva marxa. Jo em faig la foto i començo la baixada per carretera, en aquest punt arribo als 64,5 km/h. Abandono la carretera per tal de pujar la Collada de la Bòfia (1950m) i començo la baixada llarga, a estones pedregosa, amb arrels... una passada. Molta estona baixant, les mans fan mal de tant apretar els frens, fins a arribar a la carretera.

La Molina
El telecabina

Arribo a Bagà i vaig a un bar... Em diuen que tenen la cuina tancada. Vaig a un altre: “Entrepans de Pagès”, són les 15.45h i demano un entrepà de llom amb formatge i una canya. M’indiquen que m’assegui a la terrassa, me’l porten i... una llesca de pa amb tomàquet de dimensions desproporcionades i quatre talls de llom amb formatge... El cambrer em diu “Tens pit per encabir-lo”, doncs no m’està dient “gordu”? M’he atipat de valent.

Arriben els ciclistes del Coll de Pal i s’asseuen amb mi. Estan de cap de setmana per aquesta zona, fent rutes pel voltant. Em pregunten si he anat per la Collada Verda o per Tregurà, m’expliquen una mica com són les següents etapes i de com està la ruta cap al següent poble. Un d’ells m’explica que fa poc va pujar a la Mussara des d’Alcover, que la ruta era molt dura... Em demanen si hi ha bones rutes per on visc, els explico que n’hi ha de precioses, em demanen pel Massís dels Ports. També m’expliquen que han vist uns ciclistes portuguesos que, deuen carregar com a mínim uns 30kg cada un, que fins i tot porten fogonet de gas, que són molt jovenets i probablement sigui la primera ruta que fan, que jo ho tinc tot molt optimitzat... mentre jo penso que, a més, deuen estar com a mules.

La Molina

Miro els perfils i la distància a la següent població i, no sembla aconsellable continuar, falten uns 25 km travessant una collada molt dura fins a Tuixent... i em fan mal els genolls.

Total, vaig al càmping, arribo sobre les 17.30h, un càmping senzillet, que sembla bastant familiar. L’encarregat crida l’atenció a un noi i una noia estrangers que estan als voltants del WC.

Is there any place to cook? - pregunta ell
No, no place to cook - contesta
Es que en este camping hay gente muy mayor - m’explica - y, se me han quejado varias veces que han encontrado a los jovencitos en el lavabo haciendo sus cosas...

Munto la tenda, em puc banyar a la piscina, l’aigua estava glaçada, als meus genolls els anirà de nassos. La tarda la puc prendre de descans.