Rutes BTT

29 d'agost de 2006
Etapa 2. Castilblanco de los Arroyos – El Real de la Jara

40ºC a les 12.00h, més tard, ja ni pensar-hi. La gent d’aquí es queixa que no és normal tanta calor...

Jo feble encara. Entre una cosa i una altra he sortit sobre les 8:45h del poble. Havia fet amistat amb un parell de pelegrins de Marbella que feien la Via a peu. Vam sopar junts i parlar de tot en general (Tot i que sent de Marbella, hi ha un tema que tothom els deu treure...).

Avui he començat a menjar normal, tot i que costava. La situació està començant a millorar. Tot i això, al cos li costa respondre: no em fan mal les cames, però són incapaces de donar més, damunt, un nou conflicte de fletxes m’han fet fer Km extres... La veritat és que em sento molt feble.

Almadén de la Plata
Des de l'Alto del Calvario

Panoràmica de la Finca el Berrocal

De la sortida de Castilblanco fins l’entrada de la Finca el Berrocal tot carretera, més o menys anava bé... Tot i que començava a patir perquè portava poca aigua.

He entrat a la finca, una reserva cinegètica, molt bonica i de moment, de baixada... Quasi bé xoco amb un cérvol que ha travessat la carretera, a tota velocitat, ha anat rapidíssim. També he vist àligues (aquestes de lluny...). Passada la casa del guarda (on esperava trobar aigua, però no...) comença a ser camí i, les pujades... He agafat als de Marbella, que havien sortit molt d’hora i els he passat, de moment... M’han comentat que devia haver sortit molt tard, perquè he trigat molt a avançar-los, els he comentat la petita excursió extra. Aquí ja anava fotut i començava a escassejar l’aigua (i les ombres). Els últims 200m són fortíssims amb una pujada que ni parlar de pujar-la, ni tant sols a peu. M’han agafat els de Marbella, al principi m’esperaven i s’han ofert a ajudar-me, després ja han tirat.

Jo m’he quedat una bona estona a sota un arbre, descansant, al final he continuat, ja quasi bé era a dalt... M’he fet unes fotos i he baixat a Almadén de la Plata per una baixada molt forta i pedregosa.

El primer que he fet és anar a un bar i prendre una cervesa i comprar una ampolla de litre i mig d’aigua, que m’he ventilat com si res. Eren sobre les 12.30h, de moment, ni parlar de continuar.

Almadén de la Plata

M’he assegut a l’ombra i m’he quedat adormit estirat a terra una bona estona. M’he despertat sobre les 14.15h i he anat a l’Ajuntament a segellar, molt amables de nou i m’han indicat on dinar. Allí, quan jo entrava, sortien els de Marbella, m’han preguntat què m’havia passat i que m’havien estat esperant a dalt de l’Alt del Calvari (un nom molt encertat...), els ho he explicat, ells m’han ensenyat unes butllofes que els havien sortit als peus baixant el port... En principi ells es queden a Almadén.

A casa Concha he dinat molt bé. Quan he acabat, m’he apalancat en una placeta on hi havia una ombra (fer temps que baixés el sol), serien sobre les 16:00h. Ni una ànima al carrer. M’he recolzat a un quiosquet a descansar, però... al cap d’una estona ha vingut el propietari que havia d’obrir... Total, hem estat una estona fent-la petar, es veu que ha estat vivint a BCN a temporades i hi torna regularment. Posteriorment ha arribat un venedor ambulant marroquí intentant vendre-li un tropicano. Al carret hi duia tota mena de mercaderies. Ha estat curiós: 30’ discutint i regatejant, al final, unes ulleres de sol i una càrrega d’encenedor, a més del tropicano per 20€.

Almadén de la Plata
Negociacions d'alt nivell

-Te lo vendo por 20€ y te regalo las gafas.
-Yo no tengo 20€, ¿No ves que acabo de abrir y aún no he vendido nada? Otra vez ya me vendisteis una lámpara y se me estropeó casi inmediatamente. Vosotros traéis cosas malas
-Yo no te vendí la lámpara, fue otro. Lo que traigo es bueno. Me paso la vida cambiando cosas de otros. Si quieres me la llevo.
-Que no tengo 20€. Que por no doy yo ese dinero para que no me funcione...
-Lo mio todo funciona...

El Real de la Jara

Bé, més o menys va anar així. Em va cridar l’atenció que li deia “moro”. Si als marroquins d’aquí els diem “moro” s’ho prenen bastant malament. Allí ni s’immutava.

Amb tot això, s’han fet les 17:00h, continuava fent la mateixa calor, però he decidit sortir, donat que fins al Real de la Jara tot el camí era per carretera i relativament planer... Un senyor ha dit “mala hora...”

He començat bé, però, com aquests dies el cansament apareix de forma sobtada i brutal (una clavada, vaja), llavors, és qüestió de parar a l’ombra, glopejar i beure aigua i descansar 5’. Fins i tot m’he marejat una mica.
A 4 Km del Real de la Jara, m’ha avançat el venedor ambulant i m’ha saludat amb el clàxon.

El Real de la Jara

El Real de la Jara
Poden entrar víbores, voltors, camells...

El Real de la Jara

He arribat més o menys bé i he repetit el “ritual” de parar al primer bar a prendre una cervesa que m’ha sentat fatal. He anat a buscar les claus de l’alberg a l’Ajuntament: 8€, tot i que és molt bufó. M’he dutxat, he fet la bugada i a sopar...

He estat passejant pel poble, estaven de fira (festes). A mida que el sol baixava s’observava com apareixien més i més cadires al carrer, davant la porta de les cases, amb senyors i senyores fent grupets i explicant-se la vida.

M’he trobat amb uns pelegrins francesos que estaven en una altra habitació del mateix alberg i hem estat parlant en francatañol....