Rutes BTT

2 de setembre de 2006
Etapa 6. Casar de Cáceres – Galisteo

Una etapa divertida


Que ha començat tard, doncs, m’he adormit al llit immens del puti-club, perdó... Motel Richardson.


M’he llevat i he muntat el que havia de muntar tant ràpid com he pogut, he comprovat que el parxe que havia posat a la càmara no perdia. He sortit i he esmorzat al bar de la benzinera.

He agafat el camí sortint pel costat de l’església de Santiago a Casar de Cáceres. Anava fent pujades i baixades de manera agradable. M’ha sabut greu que he espantat una pobra parella que estaven al cotxe... Pel que val podien haver anat al Richardson...

El tram fins a l’embassament de Floripes és molt divertit, només té la pega que no hi ha cap ombra.

A l’embassament d’Alcàntara he hagut d’agafar la carretera uns kilòmetres. Sembla que abans hi havia molt de trànsit, avui no, tot i que essent dissabte és possible que baixi (o per la nova autovia...). He vist la Torre de Floripes sortint de l’aigua: m’ha fet pensar en el campanar de Sau.

He recuperat el camí, molt divertit, que anava fent pujades i baixades tota l’estona. Cap a les 12:30h arribava a Cañaveral, com que no és necessari passar-hi, he optat per passar per l’estació, on hi havia un bar, que no he trobat... Total, a continuar cap a Grimaldo...

De sobte perdo els senyals a la sortida de Cañaveral, suposo que per les infraestructures noves. He preguntat a uns senyors que m’han indicat un camí i per on passava la N-630.
El camí no arribava enlloc i he hagut d’anar a través d’una finca i la N-630 no era tal, sinó una comarcal que anava en sentit contrari... Encara bo que sabia on anava i m’he orientat i l’he trobada de seguida. A l’hora que era, m’he estalviat de pujar pel tallafocs per on passa el camí...

Embassament d'Alcántara
Torre de Floripes

He arribat a Grimaldo sense dificultat i només hi havia un bar. He preguntat per dinar i m’han dit que hi havia altres tres pelegrins: un alemany i un matrimoni gran: ell duia una samarreta del Partit del Boadella “Ciutadans de Catalunya”, en parlar-li en català ni m’ha contestat, però, s’esforçava d’allò més en parlar en portuguès amb l’alemany (no parlava el castellà, sinó el portuguès), m’ha caigut fatal, a més, pedant i prepotent.

He pogut fer la migdiada a l’alberg, senzill i antic i, a les 16:30h he sortit disposat a arribar a Carcaboso.

No es pot arribar a expressar com he fruït aquest tram de camí... Feia temps que no em sentia tant bé sobre la bici. però he arribat a Galisteo sobre les 19:00h i ja no he volgut continuar...

He entrat al poble buscant l’alberg. Un avi m’ha enganxat i no sé que em deia, un alemany em preguntava si aniria a l’alberg... L’avi em deia que em donaria la clau i jo no entenia res perquè havia llegit que s’havia de demanar a un mesón.. Bé, el mateix iaio m’ha segellat la credencial i m’ha indicat on era l’alberg i confusions, més confusions i recontraconfusions... Total: l’abuelo disposa d’un alberg (de tota la vida) i cobra 3€ (una mica deixat...) i n’hi ha un altre, que era on s’estava l’alemany. Més tard m’he enterat que al poble aquest avi ho domina tot al poble. La veritat és que no entenia quasi bé res del que deia.

També hi ha dos nois mallorquins que fan la Via en bicicleta. No hi he pogut parlar massa perquè m’he quedat a l’alberg a fer un entrepà (havia comprat els ingredients) per tal de no pujar i baixar contínuament, estava cansat. Sembla que han sopat molt bé. Sembla que tampoc entenien massa bé al iaio...

Galisteo

Galisteo
Burques del rellotge molt curioses

Albrege
Així no hi ha qui trobi l'alberg!!