Rutes BTT

5 de setembre de 2006
Etapa 9. Salamaca – Montamarta

De tot una mica


M’he aixecat a les 7:15h. Hi havia uns suposats caminants que a les 8:00h encara eren al llit. No he dormit bé, massa coses al cap…

Els de Mallorca tenien previst quedar-se a Zamora a un alberg turístic que hi ha (Doña Urraca). A mi no em fa el pes i volia intentar recuperar i arribar a Montamarta. Ells segueixen fins a Astorga i enllacen amb el camí francès perquè tenen menys dies i així poden descansar abans de tornar a la feina.

M’he acomiadat d’ells, no crec que ens tornem a veure. He demanat el seu e-mail per tal de dir-los com està el camí a la zona de Galícia, pel tema dels incendis, abans la entrada era absolutament preciosa…

Costa veure els senyals

Vaig a fer un cafè amb llet i un croissant per agafar forces. Passo pels carrers de Salamanca i intento fer una foto a una església rodona, impossible degut a la quantitat d’obstacles que hi ha pel mig. Mentre ho intento, venen els de BCN i em diuen d’afegir-m’hi, els dic que vagin tirant, que ara vaig… Arrenco, em duen uns 100m, a les pujades m’hi acosto (n’hi ha un que no puja gaire bé), a les baixades em deixen…

Passa el cotxe de recolzament i em saluda. Al cap d’uns Km. paren a fer el canvi, el més lent de tots continua, jo m’hi estic un moment i continuo. Tenen la intenció d’arribar a Tábara (uns 140Km) perquè diuen que és pla, i van sense alforges…, jo els dic que només vull arribar a Montamarta…

Pedalo, al cap d’una estona els dos que coneixia de l’any passat m’enganxen i em diuen que m’afegeixi a la seva roda, els puc seguir una estona, però, a la primera pujada forta m’hi quedo.

El camí

En aquest tram, la majoria del camí es per carretera fins al Cubo de la Tierra del Vino, allí paro, he sentit parlar d’un altre pàrroc que hi ha a aquell poble: Don Tomàs, si bé és bastant neures. Esmorzo en un bar, atèn un noi jove que em pregunta si faig el camí, s’hi sent molt identificat: m’explica que té és d’un centenar de fotos per emmarcar i penjar, en té moltíssimes de penjades per tot el bar, m’explica que l’any passat van fer una paella per 70 a dintre del bar, m’ensenya fotos de l’event i de Don Blas, el pàrroc de Fuenterroble de Salvatierra.

Diu que els mesos d’abril-maig va passar molta gent, la gran majoria alemanys, que ja havien fet el camí francès i que ara cercaven quelcom menys massificat. Hem estat parlant una estona i he marxat després de menjar un entrepà de pernil enooooooorme (l’havia demanat petitet).

Zamora
Església de Sant Frontís

Ara ja podia continuar el camí: bonic fins a Villanueva de Campeán i, a mida que m’acostava a Zamora amb més “rastres” de civilització.

He entrat a Zamora i, abans de creuar el riu, el primer que he vist és l’església de Sant Frontis (he pensat en un frotis, també en un frontó, relacionant paraules…). M’he deixat perdre pels carrers de la ciutat, admirant-ne tots els racons. Cap a les 14 :00h m’he situat i he anat a buscar les dependències de la Policia Local per tal de segellar, allí he preguntat on podia dinar i m’ho han indicat molt amablement.

He fet el primer àpat decent des que vaig dinar a Cáceres: meló amb pernil, filet (així n’hi deien), flam, cafè i vi amb gasosa. Després he cercat una ombra i he descansat una estona.

Zamora

Zamora

Zamora

Quan sortia… Punxada a la roda del davant. Mentre la desmuntava he rebut un missatge de la Graciela, sembla que li ha agradat la “crònica” (jo que la trobava molt rollera) que els vaig enviar.

He revisat bé la coberta i, una altra punxa de cardo… Ho he reparat i, a continuar, bé, he parat a Mercadona a comprar aigua: 0’19€ una ampolla d’1’5l, als bars i benzineres les cobren a 1€ o 1’5€…

El pedal esquerre comença a fer sorolls extranys, au!, a patir, espero que aguanti fins a Santiago, perquè després el canviaré pels automàtics.

Zamora

No hi ha senyalització entre Zamora i Roales de Pan, perquè tot està construït de nou. He preguntat a una benzinera i m’ho han indicat. M’han preguntat si feia el camino de Santiago, que d’on havia sortit, quants dies portava, els ho he dit, a un noi li brillaven els ulls, l’altre deia quelcom semblant a “I tu em vols enredar a fer això?”. M’han preguntat si tenia una bona màquina, els he dit que simple, per evitar avaries…

He continuat fins a Roales de Pan i he agafat el camí. En un senyal incorrecte he anat a parar a una porta alta, tancada, no sabia si passar o no. Ha vingut el propietari, molt amable, m’ha indicat per on havia de passar, que era un camí més avall. Hem estat parlant de la calor (feia temps que no en feia tanta), els arbres els tenia mustis, tot i que allò abans era una llacuna i sempre hi havia humitat, el veí moltes vegades no s’atrevia a treballar perquè la terra se li inundava… M’ha ofert aigua, li he donat les gràcies, però ja en portava. Ens hem acomiadat.

Zamora

Pels camins he arribat a Montamarta i al seu alberg. L’hospitaler no hi era, tornaria més tard. Hi havia un canadenc i un suïs, xerraven molt entre ells.

Després dels “deures diaris”, he decidit anar al poble a buscar el comerç… tancat, no hi havia (o no he trobat) res més. A prop, hi ha dos restaurants. He fet un menú al més proper (Dos àpats decents en un dia!).

En tornar a l’alberg, llums tancades. He pensat que els estrangers deurien estar adormits, així que he entrat intentant no fer soroll i utilitzant la llanterna. M’he canviat i he anat al menjador a escriure.

Zamora

En aquest moment han arribat 3 homes, un era l’hospitaler, que s’ha donat a conèixer. Portaven pa, embotits i un meló descomunal. M’han preguntat si hi havia algú i els he dit que acabava d’arribar de sopar, però els he dit qui hi havia abans. Han mirat amb la llanterna i… no hi havia ningú! He estat fent el primo.

Ens hem apalancat al menjador, ells han menjat i m’han convidat a llet i a meló. L’hem estat fent petar una estona. L’alberg, correcte, 4€

Punxada
La punxa encara al pneumàtic