Rutes BTT

3 de setembre de 2006
Etapa 7. Galisteo – Calzada de Béjar

Un dia preciós. Un dia afortunat

L’alberg una mica deixat, però he dormit bé. M’he aixecat d’hora i he anat a tornar la clau a l’abuelo.

Els mallorquins ja havien tirat i anaven per la carretera fent-se fotos...

Aviat he arribat a Aldehuela de Jerte i després a Carcaboso. Aquí havia de parar al bar “Ruta de la Plata”, que regenta la Sra. Elena, un dels personatges més entranyables de la Via. Hi havia un ciclista holandès i, ella amb tota mena de mímiques li explicava per on seguia el camí. La gent que hi havia al bar deia que amb tanta explicació i mímica el que faria era desorientar-lo més...

M’hi he estat una bona estona fent-la petar amb ella i la gent del bar, m’ha ensenyat en el llibre de visites el segell d’un noi de Reus que hi va passar fa 2 anys, m’he pres un cossi de cafè amb llet i unes magdalenes i li he demanat si amb la bicicleta era millor anar per la carretera a Valdeobispo, perquè segons la guia s’havien de saltar uns marges... m’ha dit que res i m’ha indicat amb les mateixes mímiques per on havia de passar (ja van varis que em prenen per alemany...).

-Si usted hace lo que le digo no tiene que saltar muro ninguno- deia- Siga las señales, cuando llegue a una casa abandonada junto al canal, a unos 3 kilómetros y medio, un brazo a la izquierda y a los 45 metros a la derecha. Todo el mundo a quién se lo he dicho lo ha encontrado perfectamente...

Cáparra
Ruïnes

Cáparra
L'Arc

Cáparra
L'Arc

S’ha lamentat que no hagués passat la nit a Carcaboso i em volia ensenyar les habitacions, he dit que així podria tornar per tal de veure-les el proper cop... Al final hem parlat i m’ha donat dos ous durs... Un personatge.

El cert és que el camí ja està marcat correctament i no cal saltar res. De totes maneres, les indicacions de la Sra. Elena eren correctes.

He agafat el camí, el següent poble està a 40Km més o menys i, entre mig, el gran símbol de la Via de la Plata: l’arc de Càparra, a on s’arriba per entre alzines i castanyers i altres arbres per una pista molt i molt bonica, no es pot expressar...

Poc abans d’arribar a l’arc m’he trobat amb els mallorquins que havien punxat 2 cops (la segona per inflar massa la roda...) i l’holandès. Aquest ha continuat i jo m’he estat un moment amb els mallorquins.

He continuat i, al cap de poc, de sobte, apareixia després d’una corba l’arc de Càparra allí al mig. L’holandès s’ho estava mirant extasiat, filmant passant-hi per sota i explicant... M’he fet fotos, l’he mirat i observat... i he estat una estoneta i he marxat, al cap de poc he avançat l’holandès...

D’aquí al següent poble (Aldeanueva del Camino) camí entre bosc, carretera, senyals que es perdien... s’ha fet llarg i la calor apretava... He arribat al poble i he anat a un bar a fer unes racions, ple a vessar de gent que mirava la final del mundial de bàsquet. M’he atipat de menjar i cervesa i he sortit a la plaça a estirar-me sota un castanyer, havia arribat l’holandès s’estava refrescant, hem estat xerrant una estoneta, ell es quedava allí, jo volia descansar i continuar. M’ha preguntat si havia vist una parella d’alemanys que anaven a peu, li he dit que sí, però de pas, segons m’ha comentat, feien l’etapa aquesta tant llarga amb només una ampolleta de mig litre d’aigua cada un... No m’imagino com deuen haver arribat... També m’ha ensenyat la seva guia, que té actualitzacions per Internet i coses col·laterals a la Via de la Plata, que val la pena veure, però que no consten expressament en el recorregut. En aquest moment han arribat els de Mallorca, però han begut, omplert d’aigua i continuat (amb la calda que feia!!!). Al final l’holandès ha anat a buscar l’alberg.

Baños de Montemayor
Casa de Santa Rosa de Lima

Baños de Montemayor

Baños de Montemayor

Jo m’he estirat i he pres aigua, Aquarius... i m’ha despertat el mòbil, una trucada. Després, ja serien les 16:30h i he decidit seguir fins a Baños de Montemayor, població famosa pels seus banys termals, la seva aigua i perquè hi va néixer Santa Rosa de Lima. Hi he arribat sense dificultat. En arribar, una senyora m’ha saludat, estàvem a prop d’una font i li he preguntat si l’aigua era bona, m’ha dit que boníssima i m’ha recitat totes les seves propietats, igual que un senyor que ha vingut després... A més, reia que fins fa poc hi havia un rètol que l’aigua no era potable, perquè tot el poble n’agafava perquè era boníssima i, fins i tot l’apotecari n’hi anava a buscar... Hem estat xerrant, al final, el senyor m’ha donat unes figues i m’ha desitjat bon camí.
He estat una estoneta al poble i buscant algun quiosc per comprar postals, però no n’hi havia. En aquestes veig unes figures passant en bicicleta que conec perfectament: eren els de BCN! Els mateixos amb els que vam coincidir l’any passat al camí francès, ens hem quedat tots de pasta de boniato... Aquest cop anaven quatre, sense alforges i cotxe de recolzament. Hem parlat un moment, anaven a Calzada de Béjar, igual que els mallorquins... Total, he estat una estoneta més al poble buscant un lloc on comprar postals, però tot estava tancat. L’hospitaler m’ha vist i m’ha explicat com era el camí fins a Calzada de Béjar.

Baños de Montemayor

He sortit pujant per la calçada romana (1’5 Km de pujada recta, l’altra opció eren 3’5 Km per carretera, pujada suau, així acabo abans..), ha estat una pujada divertida fins al port de Béjar, per la calçada, tots els ciclistes hem escollit aquesta opció, tot i que hi ha esglaons. Hi ha una benzinera on he vist que hi havien els de BCN apalancats prenent una cervesa...

He baixat el port per un camí molt bonic amb molta vegetació... Fins a Calzada de Béjar. He arribat al poble i he anat directe al bar... Després a l’alberg. Està molt bé, 6€, tot i que el preu pot variar si vols llençols o habitacions dobles. Ofereixen com a opció sopar o esmorzar. Jo no necessitava sopar: tenia pa i embotit, els ous de la Sra. Elena i les figues: un banquet.

Baños de Montemayor
Retrobament amb els amics de Barcelona

Després hem anat a donar un tomet pel poble amb els de Mallorca, els altres havien anat a Béjar a sopar (amb el cotxe...). Segons m’han explicat, durant unes festes a Galisteo, una vaquilla es va enfilar a la muralla i va estar tot el dia donant tombs, al final, com l’animal tenia les peülles sagnant van cridar l’abuelo, que va fer que algú li donés un tret. Llavors l’havien de baixar, li van lligar una corda a les banyes i, mentre la baixaven, es va escapar, total, va caure just al costat d’un home que estava allí estirat i no el va tocar de miracle...

Baños de Montemayor
Calçada romana

Port de Béjar

Port de Béjar

Calzada de Béjar

Calzada de Béjar