Rutes BTT

7 de setembre de 2006
Etapa 11. Santa Croya de Tera - Requejo

Les dificultats són per a superar-les


Moltes coses han passat avui... Bones i dolentes. M'he aixecat a les 7:15h, entre muntar-ho tot, donar una manguerada a la bici i menjar alguna cosa eren les 8:00h. He deixat una nota d'agraïment a l'alberg i he començat la marxa per un camí bastant agradable.

Al cap d'una estona he avançat un noi a peu i m'ha fet parar. M'ha comentat que havia estat a l'alberg amb els mallorquins, que l'havien passat feia 30' i li havien preguntat si m'havia vist...

Sembla que al final es van decidir a agafar la via Sanabresa. M'ha donat una alegria, no m'ho esperava. He pensat que la distància que em portaven era recuperable.

Després d'Olleros de Tera hi ha un embassament que s'ha de vorejar. A uns 200 m. Per davant he vist que anaven els de Mallorca... He apressat una mica.

Santa Marta de Tera

En arribar a Villar de Farfón m'he adonat que havia punxat la roda del darrere. Un cardo. Mala sort, això em faria perdre temps... He canviat la càmara, he revisat acuradament la coberta i m'he netejat les mans.

Tan bon punt he pujat a la bicicleta m'he adonat que la roda estava baixa de pressió, un altre cop... Grrr... Total, també punxada i, no tenia cap recanvi més ni cap font ni lloc amb aigua per a parxejar.

He pogut arribar a Rionegro del Puente inflant la roda cada cop que es desinflava. He localitzat el “Rio Negro” a sota el Puente i he tret la primera càmara per reparar i ho he fet.

He repetit la operació amb la segona i, mentre assecava he aprofitat per consultar la guia.

Amb tot això he perdut vora una hora, però després sembla que tot va bé. He aprofitat per tal de comprar aigua a una botiga i he sortit pitant, esquivant tots els cardos i esbarzers possibles... He entrat a fer un menú al Mesón la Rapina de Mombuey: caldo, xurrasco, natilles, vi, gasosa, cafè per 9€. A la sortida, un capellà m'ha obert la porta i m'ha deixat passar primer.

Santa Marta de Tera

Quan anava a començar a pedalar, sobre les 14:30h i no podia perdre temps, uns senyors m'han preguntat si anava o venia de Santiago, els he dit que anava. M'han preguntat si havia parat a Salamanca i els he respost que sí. M'han preguntat com havia estat a l'alberg i els he dit que molt bé, que la hospitalera havia estat molt atenta i l'alberg molt bonic. M'han dit que ells eren qui el gestionaven. Ens hem acomiadat.

He travessat varis pobles, les distàncies entre ells van sent més curtes i, el tipus de vegetació i bosc és completament diferent... Valdemerilla, Cernadilla, San Salvador de Palazuelos, Entrepeñas, Asturianos...

A Palacios de Sanabria s'ha començat a posar núvol, però de moment aguantava. A Remesal, tronava i, a Oteros de Sanabria, el diluvi... Sota l'aigua he travessat Triufé i, sense veure els senyals he pujat un port i l'he hagut de tornar a baixar.

Quan he arribat a Puebla de Sanabria ja havia deixat de ploure. No hi he entrat, se'm feia tard i no hi ha alberg ni serveis per als pelegrins. El meu destí era Requejo, que em deixava al peu del Padornelo. Puebla de Sanabria es veia una població medieval molt bonica, queda pendent per a una altra visita...

Ja se'n veuen de coses freaks, ja!

Requejo es troba a 12 Km de Puebla de Sanabria. Hi he arribat, tot i que se m'ha fet llarg. He buscat l'alberg i m'hi he trobat els de Mallorca, el retrobament ha estat una alegria per a mi, ja no hi comptava... Hem comentat les etapes que havíem fet, com ens havia anat i els respectius problemes físics... Es veu que, a última hora van decidir la Via Sanabresa i, es veu que anaven per darrere meu, doncs dues nits abans havien dormit a Zamora. Per tant, anaven llescant per atrapar-me. La nit anterior havien dormit a Santa Marta de Tera, just passat i tocant Santa Croya de Tera, es veu que l'alberg no estava gaire bé i, els van tocar una gent que roncavaaaaaaa.... Al matí següent, creient que anava per davant, han sortit enxufats i, jo per darrere els empaitava fins que he punxat...

L'alberg bastant desatès. Hi havia una anglesa amb els peus completament destrossats.

Dutxa i, no faig bugada perquè la de l'última nit encara era humida. Després hem anat a donar un tomb pel poble i a sopar amb els mallorquins (Toni i Ramon, que no ho havia dit) al bar Mar Rojo. Ens hem explicat batalletes i projectes d'aventures futures. Ha estat una estona molt agradable.

Rionegro del Puente
Les p**** punxades!

Hem tornat a l'alberg, l'anglesa dormia i roncava. Se'ns havia colat un indigent al que li fotien una pudor els peus... :-p

Desmuntant les alforges