Rutes BTT

Etapa 2

Català > Camí de Santiago

29 d’agost de 2005
Etapa 2. Puente de la Reina – Logroño

Avui estic realment esgotat, física i mentalment. Sabia que el segon dia seria duríssim per la manca de preparació per fer una cosa així, però ha estat molt pitjor del què pensava. Al matí hi ha hagut un moment que tenia les cames com a garrots, d’una forma tant bèstia que no era ni capaç d’empènyer la bicicleta. Això passa quan el cos ha exhaurit les reserves de glucògen i ha d’extreure l’energia del panícul adipós directament.

S’imposava, doncs, prendre hidrats de carboni d’absorció ràpida i lenta: isostar en barreta i raïm que gentilment “m’han donat” a unes vinyes que anava vorejant.

Puente de la Reina

El primer poble pel que he passat ha estat Cirauqui, on he segellat, tot i que m'ha costat, donat que algú furta els segells i, he hagut de pujar a on el tenien. La dona s'ha mostrat molesta per la tendència dels segells a "volar lliurement".

En sortir, he anat per una calçada romana, amb un pontet. Diguéssim que el MOPU romà hauria de fer-hi alguna cosa...

He arribat a Lizarra (o Estella), plè d'edificis monumentals. Darrere meu han arribat l'Antonio i el Javi i ens hem fet unes fotos. M'he parat a esmorzar una truita de xorisso i una canya. També he comprat un parell de càmeres per a les rodes i he visitat una mica la població. Després d'això, però m'ha començat a costar pedalar.

Puente de la Reina

El pitjor ha estat la pujada al Monestir i bodegues d’Irache: una pujadeta ridícula (de fet era quasi bé pla...) que no he pogut fer. He arribat a la fuente del vino i m’hi he amorrat (poc digne si tenim en compte que ho filmen amb una webcam...), però no portava got. Les calories del vi m’han anat bé.

Mal dia també en l’aspecte mecànic: dues punxades a la roda del davant (i això anant amb compte), la veritat és que emprenya una mica, suposo que no hi estic acostumat, fa poc que vaig en bicicleta.

Cirauqui

Cirauqui. Antiga calçada romana
El MOPU romà no la té al dia...

Lizarra-Estella

Lizarra
Església del Sant Sepulcre
Portada gòtica del s.XIV

El Camino t’obliga a pensar en l’ara i aquí, en com superar el següent obstacle amb que em trobi: el meu mal estat físic, les punxades, la calor... De fet, no m’he plantejat arribar a Compostel·la, sinó fer el Camino, el meu objectiu és agafar demà la bicicleta i pensar en el següent obstacle.

Després de dinar m’he trobat una mica millor i he pogut anar pedalant amb dificultat, cada pedalada era un gran esforç. Finalment he arribat a Logronyo i he trobat l’alberg. Només hi havia llits a la tercera planta (sense ascensor), pujar era un calvari, amb les cames com un garrot. He pogut anar a sopar al Bar Moderno: unes patatas a la Riojana, llom i arròs amb llet... forces calories.