Rutes BTT

Etapa 5

Català > Camí de Santiago

1 de setembre de 2005
Etapa 5. Hontanas – Sahagún

Ara estic a la llitera, realment estic fet pols, cansat com un ase. Em feia por que no em fessin mal els genolls i el que m’està molestant són les mans: tinc parestèsies al 4º i 5ºdits a la mà dreta, a l’esquerra hi tinc dolor i no puc moure el polze, avui, hi ha hagut un moment que he hagut de prémer el pulsador del canvi de plat amb tota la mà, perquè amb el polze no podia.

Tallar la carn del sopar ha estat una odissea i escriure el diari... Massa pedres al camí i les baixades.

El primer que he trobat al cap d’una estoneta rodant ha estat una de les imatges més curioses de les que he vist: les ruïnes del Monestir de Sant Anton, entre mig de les seves arcades hi passa la carretera. Allí hi ha un alberg regentat per uns suposats “templers”. Es diu que antigament, els monjos d’aquest monestir tenien el poder de guarir els pelegrins amb un bastó, que acabava amb una lletra “Tau” a la punta.

Ruïnes del Monestir de San Anton

Mentre passejava per les ruïnes un altre ciclista ha parat a demanar-me que li fes una foto: li he fet i ell me l’ha fet a mi. Es diu Victor i és de Castelló. Hem estat parlant una estoneta. Va sortir de Roncesvalles el dilluns i vol arribar a Santiago el diumenge, avui volia dormir el és a prop possible de Lleó.

Avui tornava a ser una etapa amb inici fort. A 10 Km d’Hontanas hi ha Castrojeriz i, a la sortida, l’Alt de Mostelares, l’he pujat, ja feia calor. Tot pujant he vist un pelegrí que amb prou feines podia caminar. Tot lluny veia el Victor que pujava com una màquina... A mi em seria impossible.

Façana d'una església a Castrojeriz

En baixar de Mostelares, he entrat a la provínica de Palència, he intentat segellar a Ítero de la Vega, però no he pogut. Quan anava a sortir del poble m’ha parat un vellet, Manuel Martínez, que es dedica a parar els pelegrins i demanar-los una postal del lloc on viuen. M’ha explicat la seva història, que després de la guerra va estar a Barcelona i deia la frase “agafa la clau i tanca la porta”, fins i tot recordava que un cop va estar a Reus i, que a la Plaça Prim hi ha una agència de Caja Madrid. L’avi té 88 anys i aviat anirà a Madrid a viure amb el seu fill. Li faré arribar una postal de la Plaça Prim.

He continuat pedalant fins a Frómista, una excel·lent església Romànica del s.XI, sobria i molt ben conservada, amb un Sant Crist molt tendre. Va ser aixecada el 1066 i fou fundada per Doña Mayor, vídua de Sanç III de Navarra. M’hi he estat una estona, valia la pena parar allí.

Camí de l'Alt de Mostelares

He continuat fins a Carrión de los Condes, on m’he retrobat amb el Victor, que s’hi havia parat per tal de banyar-se. Hem anat a dinar uns entrepans que hem fet amb coses que havíem comprat en un supermercat, hi hem entrat per torns i, mentre jo guardava les bicicletes, una senyora poc hàbil m’ha picat la cama amb el paraxocs contra la corona del canvi de plat mentre aparcava, quasi bé em fa caure (i he vist les estrelles!). Mentre dinàvem se’ns ha afegit un noi de Ciudad Real que es diu Carlos i està fent el camí en bicicleta per carretera. Hem estat dinant i explicant-nos coses.

La tarda no ha tingut història, el camí pla i pedregós fins a Sahagún, on les cames m’han dit prou. A l’alberg m’he retrobat amb el Carlos, hem anat a prendre unes cerveses (que entren la mar de bé quan fa calor) i, després, hem anat a sopar. Jo he fet un menú i ell s’han cruspit una cuixa de xai (jo no podria dormir...).

Alt de Mostelares

Ítero de la Vega
Colomers

Canal de Castella
Arribant a Frómista

He vist un noi que estava a l’alberg d’Hontanas, s’ha fet el longui, però ell fa el camí a peu, són uns 85 Km i, havia acabat abans que jo... Curiós, no sé quin sentit té fer això.

Demà sembla que l’etapa serà plana, suposo que arribaré a Lleó.

Frómista
Esglesia de San Martín

Dinant amb el Victor (blau) i el Carlos (blanc)

Calzadilla de la Cueza
Construccions d'adobo

Lédigos
Bosc cremat

Sahagún
L'alberg

Sahagún

Sahagún
L'alberg

Sub-Menu: