Rutes BTT

28 d’agost de 2005
Etapa 1. Roncesvalles – Puente de la Reina

Per a mi ha estat dur, dur, dur... No tant perquè el camí ho sigui com pel meu estat de forma.

He sortit de Roncesvalles i, només agafar el camí he punxat... Una mossegada a la llanta... D’això se’n diu un bon començament... Finalment he canviat la càmara, el meu m’ha costat doncs no hi tinc experiència. Ja arreglaré la punxada més endavant.

He començat a rodar, com que no he pogut inflar prou bé la roda, la repassaré quan arribi a una benzinera, així doncs, caldrà que vagi preservant la mecànica. El camí val la pena, es molt bonic, verd, tancat i, de moment, en baixada. A banda de la mecànica m’he de preservar a mi mateix, per tant, res de voler fes més del que pugui.

El Camino a Roncesvalles

Arribo a la pujada cap a l’Alt de Mezquiriz, hi ha un tram que se m’ha fet bastant dur on tots els ciclistes baixaven de la bici (suposo que estaven tant poc en forma com jo). Hi ha vàries portes que tallen el camí i que cal deixar tancades per tal que no s’escapi el bestiar. Quan arribo a dalt, opto per baixar per carretera donat que m’han dit que la baixada per camí es molt dolenta. Estic de sort, m’equivoco de direcció i baixo a la dreta enlloc de a l’esquerra, tornant a Espinal, ho detecto posteriorment quan torno a passar pel tram anterior: em pregunto si és que el camí me vol fer fora...

Reenganxo, torno a pujar i, aquest cop no m’equivoco, baixo per carretera fins a Zubiri, on puc acabar d’omplir la roda d’aire i segellar la credencial. Surto del poble pel pont de la Ràbia, lloc on portaven el bestiar malalt.

Molta baixada i molts obstacles, en algun lloc havia llegit que millor per carretera fins a Villava... A Zuriaín retrobo els alemanys i continuem per camí (ells fins llavors havien fet només carretera), a la primera pujada ja no poden més i tornen a la carretera.

Pujant el Alto de Mezquiriz

Al migdia sóc a Pamplona, a l’alberg segello i m’indiquen on dinar. Vaig a un bareto on fan menú i m’inviten a vi. Dinar potent. Després de dinar encara fa calor. Em plantejo si quedar-me a Zizur Menor o pujar a l’Alto del Perdón. Com que són les 15.30h opto per l’opció B.

He de reconèixer que el Port quasi bé em venç, no per qüestió física, sinó mental... Anava massa mentalitzat que era tremendament dur, pel que havia llegit, tot i que ho era, jo era el meu pitjor enemic. He arribat a dalt, feia bastant de vent (de fet hi ha molts molins de vent), m’hi he fet unes fotos i he meditat si baixar per carretera o camí, doncs, sembla que el camí estava molt i molt malament (molta gent s’hi ha deixat alguna peça de la bici): vista l’experiència de Mezquiriz he escollit baixar per camí. Diuen que és la pitjor baixada de tot el Camino, tota de pedres, molt bé per a una bici de descens, però no per a una rígida amb alforges... Total, se m’ha trencat l’agafador d’una alforja i, en pedalar, anava picant-la amb el peu. També m’ha sortit la cadena del plat petit tres cops.

En Memòria d'un pelegrí Japonès mort durant el camí

Un pelegrí, esgotat per la pujada, es va parar molt de temps a descansar en aquest punt. En aquest moment, va ser temptat pel diable, que va aprofitar la seva feblesa per tal d’intentar fer-lo desistir de la seva empresa i renegar de Déu, la Verge i l’Apòstol Sant Jaume a canvi de mostrar-li una font oculta, sense aconseguir-ho. Quan el pelegrí ja havia abandonat tota esperança va aparèixer el Sant, mostrant-li la font i salvant-li la vida. A la font se la coneix com a Fuente de la Reniega i a l’alt com a “Alto del Perdón”.

A Muruzábal m’he desviat 2 Km per anar a veure l’ermita d’Eunate: una peculiaritat del romànic amb planta octogonal, vinculat a l’ordre del Temple. Té una rèplica a sobre les ruïnes del temple de Salomó, a Jerusalem. Es diu que entre les seves pedres i les de l’anterior hi ha una sèrie de missatges que indiquen el lloc de la tomba de la Reina de Saba. Els alquimistes consideren l’arqueria exterior com la porta dels iniciats cap a la seva regeneració.

El Pont de la Ràbia (Zubiri)
Aquí hi portaven el bestiar a guarir-se

Pamplona: Calle Estafeta

Zizur Menor

Encarregat un mestre d'obres de la confiança de l'Ordre del Temple de la construcció de la portada de Santa María de Eunate, i sense haver-la finalitzat, aquest va haver de marxar sense donar explicacions. Com passava el temps i el mestre d'obres no tornava, els templaris acordaren amb un mestre d'obres local que acabés la portada i amb gran perícia va aconseguir acabar-la en tan sols tres dies.

Una vegada va tornar el primer mestre d'obres i veient finalitzada la seva obra, va reclamar als monjos del temple explicacions, els quals emplaçaren al mestre a veure si era capaç de fer una altra portada igual en tan sols tres dies, que era el temps que havia tardat el mestre d'obres local a acabar-la. Veient-se el mestre d'obres en un conflicte, va conjurar poders infernals que l'ajudaren a realitzar una nova portada en el temps indicat. El mestre d'obres local veient la nova portada, boig d'ira d'un cop de peu va enviar la nova portada fins al veí poble d'Olcoz, on roman a l'església de San Miguel.

El Alto del Perdón
Monument per dissimular l'impacte dels molins de vent

Panoràmica de Pamplona

Baixada de l'Alto del Perdón
Quatre pedretes

Eunate

A Óbanos passo pel costat de l’Ermita de Santa María de Arnotegui:

Aquí hi van assassinar a l’amor: La princesa Felícia d’Aquitània, que estava fent el camí, va decidir renunciar a tot i, en tornar de Compostel·la, va repartir tots els seus béns entre els pobres de la regió i cuidava els malalts com a mostra d’amor.
El seu pare va enviar els seu germà, el Duc Guillem, perquè la fes tornar, però ella s’hi va negar. Fora de si, el Duc la va apunyalar a l’interior de l’Ermita. Quan es va calmar i es va adonar del que havia fet, el Duc va anar a demanar perdó al Papa, que com a penitència el va fer pelegrinar a Santiago. En tornar, en arribar al punt de l’Ermita va sentir el mateix impuls que sa germana i es va quedar.

Eunate

Al final he arribat a Puente de la Reina, tinc llitera en un alberg i he sopat un plat combinat al Bar Yonny’s... He trobat dos ciclistes d'andalusos, l'Antonio y el Javi, que feien el Camí de Santiago, molt ben equipats. Hem estat parlant mentre estaven escoltant un partit de futbol (Cádiz-R.Madrid) a la ràdio. Prèviament ens havíem vist en sortir de Roncesvalles.

Santa María de Arnotegui
"Aquí hi van assassinar l'amor"