Rutes BTT

Etapa 4

Català > Camí de Santiago

31 d’agost de 2005
Etapa 4. Belorado – Hontanas

Els guiris i pelegrins a peu a les 6h ja estaven llevats, evidentment ningú fa cap esforç per no fer soroll...

M’he aixecat i he anat a veure si la bugada d’ahir s’havia eixugat i no, total, que l’he hagut de posar en bosses de brossa i dintre de les alforges i esperar on em quedi a dormir per tornar-la a estendre.

Avui era una etapa que esperava especialment dura, perquè a 10Km de Belorado començava el Port de la Pedraja, de 1.130m.

Ruïnes del Monestir de Sant Fèlix

Inici de la pujada al Port de la Pedraja
Tot de deixalles per terra

Pujada a la Pedraja
Canvi de vegetació

M’he vestit, he menjat l’últim plàtan que em quedava dels que vaig comprar a Torres del Rio, he greixat la cadena i ajustat el sillí. He muntat les alforges i he emprès la marxa cap a Villafranca Montes de Oca. En aquestes muntanyes, els antic pelegrins corrien grans perills, donat que estaven plenes de bandolers que els assaltaven, en l’actualitat això ja no passa.

Estava confiat que aniria bé, però, els primers quilòmetres em feien molt de mal les cames i m’he molestat amb el meu cos, després ha passat. He parat al poble i he menjat unes magdalenes i un cafè amb llet per tal d’agafar forces.

De seguida ha començat la pujada, pedregosa, en mal estat i que m’ha semblat dura. Això fins a meitat de pujada, després millorava, tot i que amb les pedres em costava pedalar. En aquest punt m’he fixat en els canvis de vegetació i paisatge que he anat veient des que vaig sortir de Roncesvalles.

En arribar a dalt... una pista fenomenal, plana, en baixada, ampla, jo anava de conya. Queda clar que si fos ciclista no seria escalador... M’ho he passat molt bé, fins i tot en algun tram més complicat.

Pujada a la Pedraja
Símbols que fan els pelegrins amb pedres

He arribat a San Juan de Ortega a les 10.30h, jo havia calculat, veient els perfils, que trigaria una hora més, així, continuo fins a Atapuerca, on vull segellar (i fer el segon esmorzar), venint m’he fixat en alguns senyals que fan els pelegrins amb pedres i, m’he trobat un ramat de vaques just al mig del camí, sort que no tinc manies per passar pel mig del ramat, però no vull pensar que hagués fet algú una mica poruc

En arribar a Atapuerca vaig a l’alberg a segellar, però està tancat i, el bar on segellen també, total, marxo. La pujada després és rocosa, amb roques en punxa que fan que tingui psicosi de punxar, però ja estic millor i no em suposa gaire problema. Paro a Quintanilla de Ripico a prendre alguna cosa i continuo fins a Burgos.

Cal visitar Burgos una mica, la catedral i els voltants. Ja hi havia estat un altre cop, recordo que mentre la visitàvem sentíem un guia de fons fent les explicacions en vers. Llavors l’estaven restaurant i em vaig perdre moltes coses que aquest cop he pogut observar: realment és espectacular.

Creus que es van trobant pel camí
Aquesta mig caiguda

Monument als caiguts a la Guerra Civil (d'un sol bàndol, no cal dir-ho)

Baixant a Atapuerca
Sí, el camí passa pel mig del ramat
El més perillós les tifes

Arribant a Atapuerca

Atapuerca
Volia visitar un parent molt llunyà
Em diuen que sóc clavadet a ell

Em dirigeixo a l’alberg de Burgos on segello, m’indiquen on dinar (a La universitat). Quan acabo, descanso una mica i continuo, cal no arribar massa tard perquè si no es corre el risc de no trobar plaça als albergs, la gent que s’aixeca tant d’hora, abans de les 18h ja han arribat a lloc. La meva intenció és arribar a Hornillos del Campo, arribo fàcilment sobre les 17h, l’alberg no em fa el pes i decideixo continuar 10Km fins a Hontanas.

Aquests 10Km se m’han fet eterns: camí amb pedretes tipus grava pujadetes llargues, i calor. Semblava que no s’hagués d’acabar mai i, les cames em començaven a fer figa.

Al final he arribat, tinc plaça a l’alberg, m’he dutxat (el bé que senta una bona dutxa!), he fet la bugada i estès la roba del dia abans també i a sopar. Durant el sopar escric el diari de ruta, però s’asseu un home a la meva taula que no em deixa concentrar perquè tota l’estona està parlant, pobre, no té la culpa que jo tingui ganes d’estar sol.

Carrers de Burgos
Si et veien perdut, la gent t'indicava el camí