Rutes BTT

6 de setembre de 2006
Etapa 10. Montamarta – Santa Croya de Tera

El tema del dia és el calor

Aquesta nit he tornat a dormir malament i m’he despertat sobresaltat, he estat donant tombs al llit sense poder dormir. Ja no m’he aixecat sencer.

Al matí, he començat a pedalar, però no estava per la labor, el meu cap estava a una altra banda. He arribat a Granja de la Moreruela, la feinada ha estat trobar les senyals, molt disperses i que en sec desapareixien. A Granja de la Moreruela es bifurca el camí cap a Puebla de Sanabria o bé Astorga: he agafat el camí Sanabrès, no podia pedalar, anava com un zombie.

Montamarta

Al migdia he arribat a Tàbara amb una calor que badava les pedres i m’hi he quedat a dinar a l’hostal Roble: Patatas a la importancia, xurrasco, natilles, vi, gasosa, cafè. Després he tombat una estoneta per Tàbara a veure si trobava una ombra per descansar, la he trobat i he estat 30’. Després he anat a un bar i he demanat un Nestea. Atenia una noia jove. Li he demanat si tenia ampolles d’aigua grans i m’ha contestat que fresques no, li he dit que era igual. Ha tornat al moment i m’ha dit que la havia posat al congelador.

Hi havia uns nois a la barra. Se’ls ajuntat un altre, una mena de mascle alfa. Abans ja l’havia vist sortint del cotxe negre fent crits, les finestres obertes i la música a tot drap...Li volia vendre una escopeta a un altre i li explicava els detalls, han parlat d’escopetes. S’han posat a parlar de caça, tir al plat o a qualsevol altra cosa i a discutir com anava la perdiu:

-Van a 12€ i mínimo sueltan 200.
-Creo que no

Montamarta

Han estat discutint una estona, el mascle alfa fent-se el xulet sobre els coneixements que tenia del tema i sobre el nombre mínim de perdius que s’han de deixar anar. Finalment ha fet una trucada i ha vingut dient a ple pulmó “Me debes un cubata, mínimo son 200 a 12€”

En aquests moments, jo pensava en els xavals de la seva edat a casa nostra, no me’ls imagino en una conversa d’aquesta mena.

De tant en tant, se m’escapava un somriure o una ganyota. La cambrera, que s’havia quedat davant meu (tenia uns dits molt llargs, morfològicament parlant, eh?) i me mirava de tant en tant amb complicitat quan deien alguna bestiesa (suposo que allò de la vergonya aliena...).

Han estat una bona estona amb el tema. Eren sobre les 16:00h i he decidit marxar, he demanat l’aigua i m’he acomiadat. He emprès camí cap a Sta Croya de Tera, passant per Bercianos de Valverde: moltes pujades i molt xungues i llargues, també alguna baixada. Jo anava amb la paranoia dels cardos…

Feia molta calor, els senyals milloraven, tot i que de tant en tant es continuaven perdent en les cruïlles més inoportunes. Altres pelegrins havien posat pedres formant fletxes per tal d’assenyalar el camí correcte. Sobre les 18 :00h he arribat a Sta Croya de Tera. Alberg Anita, privat, 10€, però està molt bé, els amos molt atents.

La dona m’ha estat explicant coses sobre el camí i les activitats que han fet al llarg del temps, com pintar fletxes. El compara amb el francès i diu que espera que no es massifiqui així, perquè perdria el seu encant. M’ofereix vi fet a casa, ara que no ens sent ningú: estava horrible!

Dutxa, bugada, etc…

He sopat a l’alberg, mentre sopava han arribat el marit i el fill de la senyora, es veu que m’han vist arribar i m’han pitat (ni me n’he adonat). M’ha estat explicant com estan els albergs d’aquí endavant i quines serien les etapes més lògiques, també m’ha dit que i pregunti tot allò que necessiti saber. Val a dir que estan molt a sobre del client, avui encara més, perquè era jo sol a l’alberg. Curiosament, tenen un parent a Reus. Els Mallorquins, els de BCN, els de Marbella, els d’ahir, ja són història… Suposo que ja no els veuré més.

Granja de la Moreruela
Bifurcació camins

Granja de la Moreruela
Bifurcació camins