Rutes BTT

2 de setembre de 2005
Etapa 6. Sahagún – Hospital de Órbigo

La cosa va a més, mentre que la ma dreta es manté, no puc fer l’extensió del 2º i 4º dits de la mà esquerra, a banda, pateixo trastorns de sensibilitat... Suposo que massa traqueteig i pedres.

Ha estat un dia relativament pla i fàcil, les cames m’han respost relativament bé. Hi ha guiris que a les 5 de la matinada ja surten a caminar i desperten...

Avui, el Carlos es veu que ha dormit malament, ahir va anar sense samarreta una estona i estava cremat, no sé què li passava que no es podia posar el culotte i s’ha posat a pedalar en calçotets... Tot un personatge.

Jo he avançat fàcilment pel camí cap als diferents pobles, a les 12h he arribat a Lleó. He comprat una postal que he escrit a dintre de la Catedral, és la segona vegada que hi sóc i, realment és bonica, molt més sòbria que la de Burgos, però m’encanta: els vitralls, els capitells, les formes, la música de fons...

El que no m’ha agradat és circular per Lleó: el camí no estava prou ben indicat, de sobte, es perdia i ha estat una feinada entrar i sortir. He dinat a Lleó i he marxat, volia quedar-me a Villandingos del Páramo, només eren les 16.30h i estava fresc, per això he decidit continuar fins a Hospital de Órbigo, lloc que em feia especial il·lusió veure pel Paso Honroso i la història de Don Suero de Quiñones.

Mansilla de las Mulas

LLeó
La Muralla

Lleó
La Catedral

Lleó
La Catedral

Lleó
La Catedral

Lleó
La Catedral

Lleó
La Catedral

El paso honroso
Durant els primers segles del Camí de Santiago, a banda d’acudir els pelegrins de tota mena, també hi van acudir foragits. Alguns cavallers nobles es varen decidir a oferir la seva protecció als pelegrins i, cadascun es va encarregar d’una part del camí.
Els cavallers no van trigar gaire a lluitar entre ells per tal d’esbrinar quin era el més fort i valent, i, els bandits van tornar a actuar impunement.

L’any 1434, un noble de la ciutat de Lleó, Don Suero de Quiñones, es va enamorar d’una dona i va fer els possibles per aconseguir la seva mà. Però ella, no va voler saber res del cavaller i va refusar la petició.

Ferit en l’amor propi, el cavaller es va prometre fer una proesa tan extraordinària que la donzella no oblidaria mai el seu nom. Sentint parlar dels crims del Camí de Santiago, va fer córrer la veu que es quedaria trenta dies a una ciutat i trencaria tres-centes llances per tal de demostrar que era el més fort i agosarat.

LLeó
Casa Botín de Gaudí

Les disputes van començar el 10 de juliol al pont. Cada cavaller que era derrotat per en Suero de Quiñones, havia de jurar que mai més es barallaria contra els altres. La fama de Quiñones va recórrer tota Europa, però, mentre els altres només buscaven la fama, ell tenia un propòsit més noble: l’amor d’una dona. Aquest ideal el va ajudar a vèncer tots els combats.

Les disputes van acabar el 9 d’agost i van reconèixer Don Suero de Quiñones com el més coratjós i valent de tots els cavallers del Camí de Santiago.

(El que no diu es si es va endur a la noia...)

LLeó

He anat a l’alberg i a sopar.

Mentre sopava anava pensant en algunes coses que no he explicat:
Els primers dies, quan parava a segellar o als albergs em parlaven en anglès, fins i tot si els saludava en castellà, es veu que em prenien per guiri, en alguns casos, els contestava en anglès i acabava amb alguna frase xorres en castellà (es quedaven a quadros).
Uns alemanys se’m van posar a parlar en alemany creient que ho era: em van explicar que s’ho havien pensat pel tipus d’alforges que duia.
Arribo tot ple de pols i brut als albergs i veig la majoria de les bicicletes netes, no ho entenc...

Hospital de Órbigo
El Paso Honroso

Actualment les armadures i les muntures són diferents

Hospital de Órbigo