Rutes BTT

6 de setembre de 2005
Etapa 10. Melide – Santiago de Compostel·la

Ahir, al final, no vaig menjar pop... Vaig anar al Bar Sony, n’havia llegit coses bones i em va decebre, no em vaig sentir ben tractat.

A l’alberg, vaig coincidir amb dues senyores catalanes, de Girona, que feien el camí a peu... Anaven en un grup, però se n’havien separat per fatiga... Vam estar xerrant una estona sobre el Camino i el què significava.

He començat a pedalar a les 7.45h, faltaven 51 km i els bars estaven tancats, he pensat que ja pararia més endavant. De bon matí, les cames les tinc pesades i em costa, poc a poc la cosa millora. He avançat a les de Girona i ens hem desitjat bon camí.

Toca etapa trencacames, les pujades, de moment, em costen, tinc molt present que ja arribo. Aquesta sensació se’m va aparèixer ahir de sobte.

És difícil haver de canviar amb el plat del mig malament, amb el desviador de darrere que no va bé, però me’n surto. La bici també ha patit els quilòmetres.

Paro a Arzúa, on menjo dos donuts i un cafè amb llet que se’m posa de meravella (tot i que els donuts eren d’ahir) doncs, fa fred i plovisca sovint, ja ho havia previst, m’havia posat les malles llargues i la part superior d’hivern.

Vaig passant camins i travessant aldees. Sobre les 9.30h truca el telèfon, era la Paloma, una companya de feina que em trucava per tal de preguntar com anava, m’ha donat una alegria, parlo una estona amb altres companys de la feina, explicant-los les aventures.

Ja estic arribant a Santiago

Al llarg del matí m’he anat creuant amb una senyora que aquesta nit estava a l’alberg de Melide i que suposadament va a peu... En realitat en cotxe. Suposo que això ho fa bastanta gent, es treuen la credencial i passen les nits als albergs com qualsevol pelegrí

També he tingut un incident amb una alemanya d’aquelles que feien “turisme actiu” (els que fan el camí en grup des de l’hotel). He tocat el timbre i, naturalment, no s’han apartat. Amb cura, al final els he pogut passar. La senyora, simpàtica, m’ha donat un cop als ronyons... Suposo que aquesta és la mentalitat correcta per fer el Camino.

Entre pujades i baixades arribo al senyal del Monte del Gozo. Aquí avanço a uns pelegrins que van a peu i ens diem que ja falta poc... Ells estan emocionats, amb un enorme somriure a la cara, igual que jo... Arribo al Monte del Gozo i, per més que busco, miro... no veig les agulles de la Catedral, decepció... però és igual, ja ho tinc a tocar.

Entro a Santiago i, tot i que donant una mica de volta, arribo a la Plaza del Obradoiro sobre les 13h, abans del previst. Envio uns missatges per tal de dir que ja havia arribat. Em faig unes fotos davant de la Catedral per tal que quedi clar que hi he arribat!

La Catedral

La Catedral

Els rituals

Campus Stellae: Camp de l’estel. A la mort de l’Apòstol Sant Jaume, les seves restes van ser lliurades al mar. Aquestes arribaren al port romà de Iria, a la província de Gallaecia. Finalment Sant Jaume, va ser enterrat al mont Liberum Donum. La tradició diu que, 800 anys després, un ermità va veure llums celestials que el van dur al lloc sagrat.

Els antics pelegrins seguien el camí guiant-se per la Via Làctia, per això també se l’anomena el camí dels estels.

Se m’acosten vàries persones oferint-me habitació o tota mena de coses...

Faig el ritual de la ma, l’abraçada al Sant i visitar el Sepulcre.

El ritual:
-Pòrtic de la Glòria: árbol de José: es col·loca la mà, que representa l’unió amb tot l’humà i universal
-Visita al Sepulcre del Sant
-Abraçada al Sant

Santiago de Compostel·la

Em dirigeixo a l’Oficina del Pelegrí, estic emocionadíssim. Em donen la Compostel·la, “Georgium”, el meu nom en llatí. Allí mateix tramito una nit d’hostal, el tren de demà i el transport de la bicicleta fins a Reus.

Vaig a dinar alguna cosa: típicament gallec i, després vaig a l’Hostal La Salle a dutxar-me i descansar, dormo una estona i surto. Quan he arribat feia sol, ara, plovia a bots i barrals. Passejo per Santiago tot plovent, de seguida han canviat les paradetes que hi ha per gent que venia paraigües. Passant per davant de l’Oficina del Pelegrí veig els de Barcelona i Mequinensa i, un noi alemany que feia el camí per carretera amb una bicicleta de passeig del Decathlon i al que he anat trobant en diferents albergs.

Tots faran nit a Santiago i marxaran demà amb el mateix tren que jo... Suposo que els tornaré a veure.

A l’Hostal m’han recomanat un lloc per anar a sopar. Realment he menjat bé, copiós, regat amb albarinyo (ja veieu que el bon menjar m’encanta), crec que em podria menjar tot el que em posessin davant...

Tip, content i cansat, torno a l’Hostal.

Santiago de Compostel·la

Santiago de Compostel·la

Santiago de Compostel·la