Menu Principal:
Rutes BTT
Etapa 2
Català > Transpirenaica
31 d'agost de 2007
Etapa 2. Albanyà - Sant Pau de Segúries
Estava esgotat, però no he dormit bé, no trobava la postura i l’humitat traspassava la tenda (què voleu en una tenda de 12€?). Ha anat ploviscant tota la nit i he de plegar la tenda mullada. Vaig a veure si el supermercat està obert... No, el bar també tancat... i no hi ha res al voltant. L’únic que porto és Nocilla en tub, llet condensada en tub i nous.
He de tirar, però, la roda de davant està punxada... anem bé... a reparar, quin remei?. Surten dos ciclistes agafant la senda de la TP i ni tan sols han saludat. Duen un culotte amb l’inscripció bombers de no sé on.
El Càmping a Albanyà
Amb tot això ja són les 9.30h i començo la ruta... hi ha moltes cruïlles que no estan contemplades al road book i, amb el GPS a vegades trigues una mica en veure quin és el camí bò... igual et diu a la dreta, però hi ha dos camins a la dreta... i el road book no ho aclareix. Tombs, retombs, anades, vingudes... Al final trobo l’inici de la pujada al coll del Riu, amb unes rampes de ciment dures, però que, de moment, porto bé, l’únic que em té en vil és que no he menjat res...
La pujada és llarga i, en algunes cruïlles no queda ben clar el camí, se m’acaba l’aigua... el road book i el GPS m’indiquen una font més endavant... quasi bé seca, no raja. Continuo pujant i, a un mas tenen una terrasseta on serveixen beguda... Em paro i prenc un Aquarius i compro aigua. M’havia trobat amb uns alemanys que la nit abans havien estat al càmping barallant-se mentre muntaven la tenda... Han sortit molt d’hora i ara els he enganxat, sembla que han omplert de la font.
La pujada al Coll del Riu
La pujada al Coll del Riu
Si la font no raja -deia la mestressa - Aquella aigua està fatal, nosaltres amb els anys que portem aquí no hem begut mai d’una font, a saber per on ha passat i si algun animal s’ha mort al torrent...
Estava fent tard i, al final corono el Coll del Riu, no vull ni saber quant he trigat en fer aquest recorregut... Baixada a tota pastilla fins arribar al barranc de Sant Aniol, veig una noia escalant.
Alguna cosa passa al darrere: punxada, és tard, les 14.30h i inflo i continuo fins a Sadernes, que imaginava que era un poble... un hostal, un càmping i una ermita, naturalment, com que no hi ha res al voltant oblida’t de menjar econòmic... em poso de mala llet. Val a dir que el dinar era bo i les racions descomunals.
La pujada al Coll del Riu
El Coll del Riu
El barranc de Sant Aniol
A les 20.30h arribava a Sant Pau de Seguries i ja fosquejava, el més prudent era quedar-se aquí, faltaven 10 km per Camprodón. Vaig al Càmping Els Roures de Sant Pau de Seguries i em dónen parcel·la al costat d’una parella que va a peu a Besalú.
Total, munto la tenda i compro quatre coses per esmorzar, em dutxo i faig la bugada i, a sopar, com que els que regenten el bar s’han incorporat avui, només tenen entrepans freds o pizzes... miro la mida dels entrepans (mini) i demano una pizza, total, necessitaria dos entrepans per a la gana i és més del que costa una pizza.
Un altre cop m’adormia a taula... sopo i a la tenda.
El barranc de Sant Aniol
